Que quedi clar d’entrada. L’Amor no hi té res a veure, ni la Música, només pels que em coneixeu i voleu veure segons quines males interpretacions. És estrictament polític, reivindicatiu, nacionalista, independentista....etc.
Estic molt farta d’haver de fer seguidisme i opinar el que tothom sap del cos putrefacte que desprèn Espanya i que amb uns potents ventiladors, ens ho fa arribar fins a les nostres terres. Guerra bruta, en diuen....
Prou! Ara només faré pedagogia positiva!
Què vol dir?
Aprofitaré qualsevol excusa per presentar països amb fortes semblances amb Catalunya i, aprofitant que avui celebren la DUI, -allò que els polítics cagats que tenim HAURIEN DE FER!!!!!-, us el presentaré.
Parlo d’Estònia.
A simple vista, queda lluny. Tocant a Finlàndia. De fet, la seva llengua n’està molt propera. Talo o Talu és casa. I mireu que són poc originals, el seu himne Nacional el van manllevar del finès, -la música és de l’himne finès i la lletra és estoniana, una adaptació... Els catalans, també; Els Segadors, la música del qual era d’una cançó eròtica molt popular pels voltants de 1640 va ser útil per explicar els fets de Santa Coloma. Però era de Catalunya.
Van 2 hores endavant a l’hivern i 3 a l’estiu –segons el meridià de Greenwich-, és a dir, si ara som les 13:45 del migdia, allà són les 14:45. Com Israel. I com sempre, van més endavant que nosaltres, en tot. Ells van fer una DUI molt abans que nosaltres; de fet 2. Una al 1918, que els va durar 22 anys i l’altra, al 1991. Que en són d’afortunats!
El 1905 van revoltar-se contra l’imperi rus i malgrat ésser fortament reprimits, va ser el primer pas cap a la independència: a partir de la Revolució russa del 1917, ells van posar-se les piles per tal d’esdevenir un estat com els altres. Independent. El 1918, un 24 de febrer, feien una DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA.
Els va durar 22...
Una cosa semblant, del seu Renaixent, va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba. Però va quedar a mitges... Quan hi va haver la possibilitat de ser-ho, Cambó ho va rebutjar "perquè deia que els catalans necessitaven una altra cosa", volia dir, ell; l'oportunitat es deia Declaració Woodrow Wilson, on les nacions sense estat podien declarar-se independents de les seves colònies, d'Espanya.
Ells amb tot aquest període, ho van començar de cap i de nou: Llengua, cultura, art, ciència, medicina, geografia, etc. I nosaltres, IEC, la llengua (Reestructuració de la llengua amb Fabra), infraestructures, educació, cultura, història de l’art, arqueologia i això amb pocs diners, perquè en aquell temps, la Monarquia Borbònica ja ens venia munyint....
Però per culpa d’en Cambó i dels polítics com ell, que no volien perdre els privilegis, volien una altra cosa per a Catalunya, deien, no passava per la independència. El 1918 també hauríem fent companyia a Estònia.