Dèlia
per en 2 Juny 2010
2,539 Vistes

L'octubre de l'any passat la gent de La gossa sorda acabaven la gira del seu darrer disc, Saó (autoeditat, 2008), que els havia dut per moltes poblacions dels Països Catalans i de fora. Des de llavors han estat treballant en el seu quart disc, L'últim heretge (autoeditat, 2010), que acaben d'enregistrar i del que aviat en podrem gaudir. En Josep Nadal ens respon algunes qüestions i ens posa al dia d'en quin punt es troben aquests pegolins.
 


- Ara que esteu enllestint aquest nou disc, què ens podeu dir de com sona? És a dir, en què es diferencia del que hem sentit fins ara de La gossa sorda?
- Bé nosaltres continuem amb la mateixa filosofia d'anar fent cançons i donar-li a cada cançó allò que ens demana, pot ser aquestes cançons són més contundents tant en la lletra com en els ritmes encara que anem jugant amb els mateixos estils que l'altre disc: ska, reagge, punk rock... Potser ens ha afectat els temps foscos que corren, també és veritat que no ens abellia massa tornar a fer un altre Saó.

- Quins altres temes hi toqueu?
- Parlem bastant del paper dels mitjans de comunicació, dels integrismes religiosos i econòmics, de la al·lienació de la classe treballadora en aquests moments durs de crisi. També donem oportunitat a la fugida etílica o sexual-amorosa que sempre va bé.

- "L'últim heretge", sona prou negatiu, a què es deu aquest títol?
- És un títol que fa referència a l'ultima víctima de la inquisició espanyola, el mestre valencià Gaità Ripoll a primeries del segle XIX. No obstant no parlem en aquest disc del passat sinó del present. Un present que s'assembla massa als temps de la inquisició però on encara queden heretges com Gaità Ripoll que omplin de llum les nostres vides.
 


- Com heu encarat la creació d'aquest nou treball?
- Pensàvem que calia traure un nou disc dos anys després del Saó per no perdre pistonada i la veritat és que des que vam acabar el Saó Tour que ens hem tancat bastant contra-rellotge per enllestir-ho tot. Han estat moltes hores de treball per arribar fins ací. Vàries pre-maquetes i hores de discussions per triar el camí adequat.

- I a l'hora d'enregistrar i editar, ho heu fet com sempre?
- Hem tornat als estudis RPM d'Almàssera amb el nostre productor Jaume Faraig. La veritat és que han estat uns dies una mica caòtics pel que fa a organitzar a tanta gent com som, tants instruments, i a més els col.laboradors i a Xepo que el teniem fent unes fotos magnifiques. A pesar de tot estem molt contents del resultat i ens ho hem passat molt bé per Almàssera.

- Quina valoració general extraieu de la passada gira?
- En la gira anterior vam notar un salt important pel que fa al públic que ve als nostres concerts tant en nombre com en diversitat. Hem arribat també a portar la nostra música a llocs llunyans com Croàcia, Txèquia i Galícia i ens hem començat a consolidar a llocs com Castella i Euskal Herria. La idea seria continuar el camí amb L'ultim heretge, internacionalitzar el nostre missatge sense oblidar evidentment el circuit propi dels Països Catalans.
 


- Com veieu els casos de corrupció política que esquitxen el país? I el cas dels enderrocs del Cabanyal?
- Bé, sembla que va tot lligat, la corrupció era totalment inherent a la destrucció del territori, ací s'han venut tots, des dels polítics als llauradors. Ara s'ha desunflat la bombolla i la situació en algunes comarques del País Valencià és realment dramàtica, ningú posa damunt de la taula cap projecte seriós per millorar l'economia i donar faena a la gent, sembla que només estiguen esperant que tornen els temps de borratxera de fa uns anys, com si no s'adonaren que el model de depredació està més que desfasat. El cas del Cabanyal és ben paradigmàtic trobem empreses com Cedesa que estan també ficades en tot l'embolic del Gürtel. De tota manera veig més un interès polític i propagandístic del PP en aquest cas que de benefici econòmic tenint en compte que la majoria dels projectes especulatius del País han caigut per falta de rendibilitat, tot i això per a ser rendible només fa falta que ho paguem entre tots com la visita del Papa.

- Noteu la tendència general de declivi del mercat discogràfic com a negoci i l'augment d'afluència i contractació del directe?
- La veritat és que la crisi en el mercat discogràfic és una constant des que vam començar a caminar, de fet no sé si ni tant sols hem arribat a pagar les despeses de les gravacions amb tots els discos que hem venut. Pel que fa als directes la veritat és que l'augment del circuit en català que tots notàvem a principi de segle porta un parell d'anys bastant aturat per la crisi econòmica general, nosaltres hem aconseguit mantindre el tipus, però parlant amb altres grups hem notat que és del tot evident que existeix un problema greu. Hi ha un debat pendent sobre la supervivència de la música i de la cultura en general que ha d'anar per força més enllà del trist paper de l'SGAE.

- En quin estat de salut veieu l'escena musical dels Països Catalans a dia d'avui?
- L'estat de salut és més que bo pel que fa a creativitat i diversitat, cada dia coneixem nous grups, i això per a la gent que estem bastant posats en el tema és sempre gratificant. El principal problema que veig és que pel que fa a infraestructures culturals encara tenim dues velocitats, la de Barcelona i voltants i tota la resta. Al País Valencià tenim gent i tenim bones idees, però ens falta indústria, mitjans, poder polític, ens falta aconseguir que València siga un pol d'atracció de la cultura catalana, competir amb Barcelona amb condicions. Això seria magnific per a tos els Països Catalans.
 

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.