Aquesta vegada, tinc ganes de dir-te tot allò que mai tindré valor de dir-te, però que m'agradaria que sapiguessis.
M'agradaría que s'apiguessis que eres l'única persona que ha conseguit doblegar-me.
Que ha fet que puga deixar de banda eixa actitud que "femme fatale" que molts haguessen volgut destrossar.
Has aconseguit que oblide el que és ser freda i distant.
Iara, sense més ni menys em vec demanan amor i carinyo a cada moment del dia.
Desitjaría que sapiguessis, també, que ja sé que a vegades sol callar-me les coses i que et trac de polleguera quan no vull amollar res del que em passa.
Has de recordar, que tota desintoxicació porta el seu procés i que ara, de moment, només necessite la teua insistencia i la teva comprensió.
Això si, has de recordar, que mai en la vida em veuras plorar, com a molt, veuras que se m'entelen els ulls, res més, perque ho odie.
Si, odie que em vegen plorar.
Odie sentir-me vulnerable.
SI alguna vegada em puguesses veure així... bé... sería tan estrany en mi que no puc ni imaginar que passaria ni que estaria passant per el meu cap en aquell moment.
També vull repetir-te, una vegada més, que tinc por.
Perquè mai havia arribat a aquest extrem amb ningú.
Soc de relacions ràpides i efímeres.
Soc una d'aquelles persones que desapareixen abans de que puguen arribar a estimar tan fort que faja mal.
Si, jo soc (era) així, sempre desapareixia en el moment en el que notava que depenien de mi.
I ara, ací em tens, depenent totalment del teu somriure i dels teus petons, resulta irònic no?
Que ara jo estiga experimentant allò que vaig fer passar a tanta gent...
Ara estic estimant amb cos i ànima, estic esforçant-me més del que m'havia esforçat mai amb qualsevol altra cosa.
D'altra banda, també tinc por d'un final, ja saps...
Soc molt dolenta en això d'oblidar a la gent.
Però bé, no vull cridar a la mala sort perquè de moment, sento tocar el cel amb els dits quan soc al teu costat.
Vull afegir, que soc molt valenta per a la majoria de coses.
Tothom que em conega de veritat et diria que jo soc capaç de qualsevol cosa per a fer feliç a aquells que em rodegen.
I que tinc un caràcter de pubilla que fa que siga més cabuda que l'altra gent.
Però, quan es tracta de tu, qualsevol pla es bo si es al teu costat.
No sé si m'explico...
També sol mirar-te per les nits, quan dorms.
Si sabessis com de guapo estàs quan dorms...
Expires i inspires amb profunditat.
Em costa no mirar-te, i fins i tot inconscientment copio el ritme de la teva respiració.
De a moments agitada i d'altres tranquil · la.
Et miro i pareix que tots els meus problemes desapareixquen, que la vida siga millor al teu llit.
I, a vegades, acaricio el teu cabell i desige en el més profund del meu ésser que aquest moment pogués ser etern.
Que pogués morir-me veient com dorms.
Et faig fotos mentals en un intent de tenir alguna cosa amb el que recordar això quan em deixis de voler.
De vegades, quan he tingut un malson em col.loque entre els teus braços, t'abrace i amago el meu cap al teu pit.
Mai en la meva vida podré sentir-me més segura que allà, tant a prop de tu.
