nana_90
per en 1 D'octubre 2012
832 Vistes

 

Arriba passades les sis. El sol encara no ha sortit però ja hi ha gent passejant el gos i d'altres amb xandall fent esport. Sembla una serp quan arriba al portal i la clau un rajolí d'aigua que s'escola.

 

El seu desig encara crema en aquell arbre. Sap que s'està fent realitat. Ho nota. Vol que realment sigui així.

 

Un cop entra a casa, ja les set tocades, es dirigeix a la nevera i es beu mitja ampolla d'aigua, es menja mig plat de macarrons del dinar i va fins l'habitació amb una rajola de xocolata fonent-se al paladar.

 

Es renta cara i dents.

 

Escampa la roba entre els lavabo i l'habitació, té dificultats per desfer els llençols, per això a mig matí es despertarà morta de fred i es taparà millor.

 

Aquest cop no sonarà el despertador. No té compromisos i és un diumenge qualsevol. Dinarà la resta de macarrons, un ibuprofè i una coca cola. Es dutxarà, es tornarà a vestir i es maquillarà. A mitja tarda anirà al bar de sempre. Recordaran el cap de setmana entre riures i cerveses.

 

Haurà passat un altre cap de setmana. Piles gastades i amb ganes de tornar a començar.

 

Algú li proposarà d'anar al cinema. Un diumenge que acabarà al cine on es farà el primer petó amb la persona que li canviarà els caps de setmana.

 

Però això ja és una altre història.

Publicat a: Reflexions
nana_90
la mateixa persona que li ha fet els que hi havia a la nevera, l¡``avia 😉
1 D'octubre 2012