Tot acaba amb aquest kebab a la fresca, amb la plaça major de fons, la ciutat anant a dormir i les últimes cerveses i converses sobre la taula.
___________
Però no tot va començar en aquest mateix terrat.
___________
Les persones i la plaça eren les mateixes. Tot i que de tan en tan, en algun punt del dia, de la tarda o de la nit, entre sopar i sopar o fent el vermut, qui més qui menys augmentava o reduïa el cercle.
Aquell gintònic amb llimonada a les cinc d'una tarda per agafar forces, la cercavila plena de colors i rialles, la canalla, que a la seva manera, no podia parar de donar guerra, però tampoc de regalar abraçades i somriures. Pilars a la Prioral i ballades. Emoció i xiulades. Esperes, esperes realment llargues.
Des de dalt el campanar, tot semblava diferent, tenies ganes de posar-te a volar i sobrevolar la festa, els colors i ser més alt que qualsevol gegant, poder posar-te a l'alçada del pom de dalt d'aquell 4de8 i agafar l'acotxador abans que li rellisqués el peu, però després també tenies ganes de ser al terra, al costat del seu somriure i la seva lliçó.
I la feina estava feta, i els somriures ho demostraven, i desprès del cercle tan gran que es va crear a l'hora de dinar es tornava molt més petit però t'enamora. Són gent que no pots deixar de voler, gent a qui pots dir les coses tal com són, gent en qui confies, gent a qui estimes i no podràs deixar d'estimar. Somriure, vermuts fora d'hora, masclets, cartes que s'equivoquen elles soles de pal, deus d'oros que porten espases i confonen, faixes i espardenyes que es mig perden, barrets de palla que canvien de propietari, ... Esperes que no es fan tan llargues.
A la tarda el cercle tornava a ser el de les cercaviles, el de la canalla i les monitores, dels grans donant un cop de mà i dels no tan grans fen-te viure. També hi havia desconeguts que s'encavalcaven en aquest cercle. Adults que reviuen festes majors, avis que es tornen nens, petits que fan un pas endavant i al costat dels gegants es senten grans, la primera nena que dóna els seus xumets a la colla dels Xiquets, pilars caminant i castells. La última tronada. Una tronada que fa que el cercle el formi tot aquell que l'escolta, que s'uneixin en un sol crit i que aplaudeixin a la vegada, compartint un mateix sentiment.
Llavors arribava la disbauxa màxima. Tornem Sant Pere a la Prioral i després tot s'esvalota. Les gralles ja no toquen tocs de processo si no que ara ballen al ritme de polques, escurçons i passos dobles. Els gegants fan la seva i festegen amb la parella, els diables frisen per la última carretillada i els més petits alcen els mocadors i celebren la segona clàssica en sis dies.
El cercle potser no és tan gran, però hi ha gegants i nanos, l'àliga, el carrasclet i el drac amb la víbria, el basilisc i el lleó, la mulassa que no deixa de participar-hi, i el balls de prims, cercolets, pastorets, cavallets, galeres, gitanes i mossens que no paren de fer girar pals i faldilles. Les bandes i els grallers junt amb els castellers.
I les coses s'acaben. La víbria treia foc pels queixals igual que el drac, i els diables posaven la última guspira a la festa major. Foc i focs artificials. Per un moment et podies sentir dins aquell castell de focs i això et feia saber que ha estat una festa major gran, molt gran.
________
Els peus estan morts, el cansament es fa palpable, el concert d'ahir a la nit t'ha deixat dormir poc, però avui és divendres i fas cap al local. El cercle torna a ser reduït però us mireu als ulls i endevineu el que toca.
Després d'estar una llarga estona descansant us comenceu a moure, aneu al carrer del costat a buscar el sopar i us dirigiu cap aquesta casa. Una casa que us acull i us regala la vista de la ciutat. Una ciutat que s'adorm cansada, unes places que respiren sense fum i gaudeixen de l'aire, encara que sigui poc, que córrer pels carrers.
Vosaltres sou dalt, apunt d'acabar la festa major amb aquest kebab a la fresca, amb la plaça major de fons, la ciutat anant a dormir i les últimes cerveses i converses sobre la taula que repassen tots els dies i les nits d'aquesta festa major que ha durant 19 dies!
De cop, deixeu anar un crit a la ciutat, que els senti el que encara està despert:
- Fot-li, que som de Reus!