No ha sonat el despertador, però s'està despertant.
Sense cansament i feliç, mira el rellotge, les 06:51h. Normalment començaria a enfadar-se i s'obligaria a dormir. Avui no se sent cansada i sap que enfadar-se és perdre energia inútilment. S'ho pregunta: què fer?
Segueix estirada i torna a tancar els ulls.
El somni aquest cop també és agradable com l'anterior.
Descansa com feia nits que no passava. Somia i es desperta amb un somriure que feia temps que no trobava.
Sap que aquest és un final i un principi molt important.
S'ha acabat queixar-se per tot sempre.
Avui ja no es queixarà, simplement explicarà tot allò que li preguntin amb l'extrema sinceritat, fins i tot serà capaç de dir que no vol explicar-ho per no faltar a la veritat.
Mirarà els ulls de les persones amb qui parli i segurament trobarà verds, blaus, marrons i negres que li faran descobrir mil històries.
Ara viu en una línia molt fina, sap que pot desequilibrar-se en qualsevol moment, però està disposada a intentar caminar per aquí al damunt, tant temps com sigui possible, tant temps com en sigui capaç.
De nou es torna a despertar, un pèl més cansada, ja sabia que li passaria això, però la dutxa ho torna a posar tot a lloc: les ganes, el somriure, el cansament ben aguardat i les ganes de menjar-se el món!
Està bé despertar-se així un diumenge :)
