T'escric per compensar totes les hores que callo.
Per explicar tot allò que no m'atreveixo a dir-te per por, per inseguretat o per orgull.
Escric perquè arriba un punt en que totes les coses que silencio criden dins meu i m'estaborneixen.
Per explicar-me que res és tan greu com em faig creure.
M'escric per recordar-me que hi ha petits detalls que marquen la diferència.
Per explicar-te que el no mirar-me fa mal.
Escriure per deixar constància que les coses passen.
Explicar, a algú que no conec, l'olor de les roses d'ahir.
Li escric per donar-li les gràcies per la senzillesa de la frase.
Per explicar-te que tot i el seu gest, encara avui espero el teu.
Escriure que les expectatives són una gran putada.
Per explicar-li, a qui ho vulgui saber, que esperar alguna cosa no és bo, cal deixar-nos sorprendre.
T'explico tot això per si vols llegir-ho.
No li escric les paraules entre línies perquè les endevini.
No m'explicaré tot el que voldria saber, perquè toca descobrir-ho.
Però escriuré constantment, per recordar que hi sóc present!
