en 26 Març 2012
De la cançó castellana no hi entenc gairebé gens (com de temes de música en general), però hi ha una cosa que tinc molt clara: Amancio Prada és déu. En castellà i en gallec, perquè canta en ambdues llengües. Aquest dissabte el vaig poder veure en viu per segona vegada (de la primera ja fa uns quants anys) i va ser un espectacle que es va fer molt curt entre la bona música i el que ens va fer riure. La qualitat del so no és gaire bona, però us deixo una cançó que avui, després del canvi d'hora, ben segur que molta gent hauria volgut fer-la realitat. I una altra cançó preciosa, en gallec, sobre un poema de Rosalía de Castro.
Publicat a: Personal