Albert
per en 20 Març 2010
699 Vistes

 

Hi ha cops en la vida en que sols veiem que un mur. Una muntanya escarpada, de frustració, desilusió, desesperança, on sols veiem el fracàs, com si fos una bola de cristall on es veierem a nosaltres mateixos caure, amb els genolls fets pols, i morir sense haver arribat al cim. Es cansem de viure, o de viure seguint el que creiem, i caem, poc a poc, en un pou sense fons.

Però oblidem una cosa molt important, i és el que hi ha darrere la muntanya. Tots els reptes requerixen un esforç, un sacrifici, una estona de treball dur, d'abaixar el llom. Però el premi és quantiós quan açó se supera.

Així doncs, no es quedem en la muntanya. La vida ens exigeix algo més. Traguem saliva, no siguem covards. Apartem-se el cabell de la cara per veure bé i enfilem la costera.

I arribarem al cim, cansats però satisfets.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.
Marina
i què és sinó la vida; un seguit de muntanyes que s'han d'anar escalant. m'agrada albert llin 😉
20 Març 2010
Albert
touché 😉
20 Març 2010
Cromelnordic
Està bastant bé el teu article, et felicito. I tens bastanta raó amb el que dius, potser molta. Salut, company!!
20 Març 2010
JumpyOi
Em recorda a la guerra de troya! quan acampaven, x) endavant!!
21 Març 2010