Amor: -Ui quin dia que vam tenir ahir!
Llonze: -I tant, amb la Cripta...és una mitja figa.
Mama: -No sap caçar... pensa que els coloms i tòrtores només serveixen per fer exercici!
Amor: -Li haurem de fer veure les coses diferents.
Mama: -I per cert, on és ara?
Amor: -Ni idea.
Mama: -Però avui, l'heu vista?
Llonze: -Caram!, abans li veies tots els mals i ara no te'n saps estar sense veure-la.
Mama: -Em fa pena, pobra...
Llonze: -I nosaltres no som de plànyer?
Mama: -Clar, tots som de plànyer. Però nosaltres no vivim bé malgrat ens falti de tot?
Llonze: -Sí. Home, de tant ne tant, ja m'agradaria que algun humà em fes una bona rabregada. De vegades, hi ha llocs de l'esquena o del cap que no m'hi arribo...
Amor: -No tens tècnica, Llonze!
Llonze: -Pot ser....i tu, et veig molt aturat...digues alguna cosa al respecte!
Amor: -Ni sí ni no. No m'agrada refiar-me'n gaire dels humans, són imprevisibles. Tant et poden fer bé com malament. L'altre dia, un marrec m'ampataitava de valent amb un pal a la mà. I en un altre moment, plorava perquè volia fer-me carícies. Tu els entens?
Mama: -No.
Baldufa: -Mama, mama, mama....
Mama: -Digues què et passa, que et veig tant alterada?
Baldufa: -He vist a la gata grassa aquella.
Mama: -Ah, la Cripta?
Baldufa: -Ah, es diu així?
Llonze: -Sí. Ahir et vas perdre el final.
Mama: -Digues, què li passa a la Cripta?
Baldufa: -L'he trobada estirada entre mig de les herbes, prop de la riera... es troba bé?
Llonze: -Segurament. Els budells li deuen fer soroll. Asseguda sense moure's estan calladets.
Baldufa: -Crec que dormia.
Llonze: -Per això.
Amor: -Segur que quan tingui gana, ja la veurem aparèixer per aquí...
Llonze: -És tan avorrida!!!!
Baldufa: -No li agrada jugar!
Llonze: -Com vols que jugui! està morta de gana!
Amor: -Compte, nois que veig una ombra gegant que s'acosta.
Llonze: -Mira, qui ve....
Amor: -Ja tens gana? Doncs encara no han parat taula...
Cripta: -Jo us volia convidar a fer un mos, però preferiu aquestes llepollies fredes amb verdures...
Llonze: -I on has aconseguit, el tiberi?
Cripta: -Veniu i ho veureu. Però si sou d'hàbits rutinaris, ja us ho fareu. A reveure.
Amor: -Cony de dona!
Mama: -Ara ja ens ha posat la mel a la boca. Segur que no és res de res.
Amor: -Anem a veure què és allò que diu!
Mama: -Podeu anar-hi un de vosaltres. Jo em quedo aquí amb la menuda
Amor: -Entesos.
************
Mama: -Què nois, què era aquella disbauxa que deia?
Llonze: -Estem a punt de rabentar!
Mama: -M'esteu prenent el pèl, oi?
Baldufa: -No mama, que no veus quina panxa fan aquests dos golafres?
Amor: -Encara n'hi ha. Aneu, aneu...
Mama: -I ella?
Tots dos, Amor i Llonze: -Ella?
Llonze: -Dorm com una Marmota! S'ha afartat d'allò més i ara dorm. Espero que s'aguanti així una bona estona.
Amor: -Sembla el govern espanyol. Com més gasta més en vol. Ella però, amb el menjar.
Mama: -Marmota, eh? Anem, Baldufa.