La Pableta
per en 20 d'Abril 2010
969 Vistes

Sí, sempre he cregut que estàs boig.

A cada paraula que pronuncies, en cada pas que dónes, en cada salt on entregues l'ànima, en cada motiu que li dónes a la meva vida, en cada silenci que s'interromp amb els teus crits, en cada buit on sempre em sorprèn il.luminant el món, el teu somriure.

Et vull perquè estàs boig i perquè potser estic pitjor que tu.


Et vull perquè no sé no estimar i ni tan sols vull aprendre.


Vull estimar-te fins atipar, fins que no càpiga tant d'amor en el meu cos, fins que es rebentin les meves artèries i  venes de no poder més...

Vull estimar-te fins cridarte "Testimos" que facin un soroll tan fort que aconsegueixin rebentar els timpans, fins que et respiri tant que els pulmons s'omplin de tu ...


Vull estimar fins omplir l'estómac de sospirs i que els intestins m'explotin!


Vull estimar-te fins que no càpiga tant d'amor per tu en el meu cos.


Testimo...
Sempre t'hauré d'estimar com ara,
fins i tot molt més

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.