Em treu de polleguera, tant que no t'ho podries ni imaginar.
Però després sempre ho arregla tot amb un: "Era broma, princesa" o un "Ala, ja t'has enfadat", i un petó dels que ell només dóna (Sí, dels que es pensen y no es donen).
Li agrada riure's del meus cels o de les meves "enfurrunyades" tontes.
Et prometo que ningú millor que ell sap treure'm un somriure.
Que vingui, m'abraci i em digui que sóc el que més vol, més que a cap altra al món.
I llavors jo caic rendida als seus peus una vegada més.
I potser no hi hagi cap més empalagós que ell en centenars de quilòmetres a la rodona.
Però el vull, l'estimo perquè només ell és capaç de qualsevol cosa per veure'm feliç.
Només ell em desperta amb picoretes i milers de somriures.
Només ell, només ell, només ell.
Però el millor de tot, i el que més m'agrada, és que és meu, només meu, i que ho és per sempre.
