La Pableta
per en 14 Juny 2010
1,199 Vistes

El primer cop que et vaig veure era dissabte, i estaves enmig d'un munt de gent en un carrer qualsevol, costa avall.

Sé que ten recordes tant com jo d'aquest dia.

Jo arribava i tu ja estaves allà.

Vas encendre una cosa que ja no es va apagar mai.

Aniré a dormir cada dia sabent que al dia següent despertaré amb tu al pensament.

I viceversa.

Em deixaré demostrar que no tot es queda en dues paraules per molt que ens agradi sentir-les, que és molt més.

Més que un somni, que una altra vida, més que una nova oportunitat per demostrar-te que et necessito.

Per com aconsegueixes que rigui i plori a la vegada, perquè estic abraçada a qui vull, i com vull (encara que no tot el que voldria), per la lliçó que ens hem donat i per la manera que tenim de menjar-nos a petons.

Faré que els despertars i els comiats siguin més dolços i menys durs, que els rellotges pesin menys i que ens volin les hores.

Inventaré tots els contes que encara no s'han escrit per a tu.

Testimaré una vegada més, i una més, i un altra.

Et mereixes un món.

Espero que amb el meu sigui suficient.

No puc ni vull posar-li ja el fre a tot això.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Maijo
me sento super bé... he contribuit a fer-te feliç 😄
14 Juny 2010