tot és fosc

Quan caus dins el pou, t'enfonses i et costa respirar, no t'has de preguntar mai si te'n sortiràs o no d'aquesta. És evident que te'n sortiràs, sempre te n'acabes sortint. A vegades tota sola i a vegades amb ajuda d'algú, que et va estirant la corda on t'has arrapat. Però sempre te n'acabes sortint. No hi ha ningú més forta que tu i les teves ganes de sobreviure, ho saps. Ningú et pot trepitjar. Ningú. Has caigut perquè ets humana i tens els teus moments de debilitat. Ho sabem tots. Tot i així no has de deixar que els moments dèbils governin la teva vida. Surt ja del pou, JODER!