Ness
per en 6 Març 2011
672 Vistes

El meu germà no sap dir les coses perquè no t'afectin.

Tot el contrari, per allà per on et pot tallar més, te la fot.

Un dia, que jo no podia amagar la meva tristesa i que vaig haver de fer el cor fort per no plorar, em va etzibar,que podríem anar pensant com fer les donacions de diners en cas que ens moríssim sense deixar descendència. la casa, per obvietat, ens la quedaríem nosaltres, en cas de faltar els pares. Llei natural.

Però per tal, que els cosins no en llepessin res, hauríem de pensar-ne una. Funadacions mèdiques per a la investigació, protectores d'animals, etc.

Ara vé com el maten.

Ell em financia les classes de Clarinet. Però, ara hi ha crisi i ell no vol esgotar el racó d'estalvis que té acumulats. És ben normal: Li dec, 360€. Ja m'ho ha deixat caure.

-Em surts molt cara. Hauries de deixar les classes.

-Bé, d'acord, ja en parlaré amb el profe.

-Pots seguir tocant, però. -Només faltaria una mentidilla pel mig...-

-Doncs serà que no, perquè quan deixi les classes , també haig de tornar el Clarinet!

-Bé, és igual, acaba'l. Ja en parlarem...

Ja ho sabia que surto molt cara, sobretot per l'estupidesa patriarcal, en el qual, jo haig de tornar els diners als pares per haver estudiat. Em van segrestar els MEUS diners que vaig guanyar fent les meves primeres substitucions en un fons d'immersió que perd cada any. Si els tingués jo, els meus, no hi hauria pèrdues. Els tindria i els podria administrar i podria gaudir dels meus petits capricis, de  tant en tant...

Li surto cara...vaig néixer sortint cara... doncs com li sortirà el dia que m'hagi de pagar l'enterrament? Suposo que per no gastar-se ni cinc, donarà el meu cos a la ciència. Allò que diuen: Amor de germà, amor de ca.

El Clarinet és el meu rai per on navego a la deriva. Sense ell, estic en perill de mort.

I per acabar-ho de rematar, l'altra estupidesa política, de fer rendible la ignorància i la "qualitat" de l'ensenyament, no cobrint vacants. És a dir, que no pots agafar res, de qualsevol feina, pequè si ho fas, ho has de deixar en sec...quina credibilitat tens, quina paraula tens davant l'empresari que et contracta? Cap.

Perds bous i esquelles. La setmana blanca és per a mi, la setmana en blanc.

Un llarg i infinit silenci de rodona.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
Déu n'hi do quins embolics. De moment pots seguir tocant, doncs aprofita-ho.
7 Març 2011
Ness
A casa no ho puc fer, pensa que ho faig d'amagat!
7 Març 2011
Pere
I hi ha algun altre lloc possible? Perquè tinguis més temps de tocar, també.
7 Març 2011
Ness
Avui, mentre ma mare veia la seva sèrie, he estudiat una mica en una habitació allunyada. Hi havia el meu germà fent sorolls amb l'ordinador. De moment no me n'ha parlat més del tema de l'article...
7 Març 2011