Diego
per en 17 Gener 2011
989 Vistes

Com a lector empederniu i fullejador voraç que intento ser, sempre em fixo al agafar un llibre (a banda de la sinopsis i la biografia de l'autor), si es tracta d'una traducció, i en el seu cas qui l'ha traduït i on s'ha imprès.

Doncs bé, resulta que en la immensa majoria de casos (per no dir tots) aquestes traduccions de publicacions de prestigioses personalitats a nivell mundial (al castellà) es fan a Catalunya (Barcelona i rodalíes) i en la majoria de casos per indubtables catalans (amb nom i cognoms catalans).

Al contrari del que podria desprendre's de la dada anterior, en aquestes publicacions de caire científic o divulgatiu (em refereixo bàsicament a les de la disciplina històrica), quasi sempre negligeixen parlar de Catalunya o els catalans. Curiosament aquest fet va en benefici del tractament d'Espanya i la nació espanyola (sovint engrandint el imperio español).

Hom podria pensar que és un altre qui dirigeix qui fa les traduccions i que s'hi han de cenyir al que posa l'autor original. Però em sembla a mi (veient on es publiquen les traduccions i que qui les signa no sol ser qualsevol que passa per allà) que no serien pas certes aquestes afirmiacions.

Pot ser que tinguin por d'ofendre a Espanya si es surten mínimament de la verdad única espanyola? 

Jo sóc de la teoria (com he explicat adès) que no resulta tan rendible dirigir-se al públic espanyol, per tant, no puc entendre que hom participi en un procés de tergiversació històrica (per omissió ni més no) de la pròpia història.

Sort d'alguna honrosa excepció que ens fa pensar que no tot són claudicacions al món científic i editorial al món de parla catalana, per què si no, que Sant Jordi ens agafi confessats.

Publicat a: Reflexions
Diego
És que a mi em costa pensar que toooota aquesta gent siguin botiflers. Fa feredat si més no...
18 Gener 2011