Ness
per en 15 Maig 2010
1,075 Vistes

Segons l'estat d'ànim, la meva tristesa deriva amb tu, com si fos un nàufrag al mig de la immensitat del mar...Els teus poemes, Màrius, són els rais on agafar-me en aquesta tragèdia que vas passar primer. Ni la Rachel, que va durar més que tu i que va deixar a mig fer tota una obra titànica....va deixar tantes coses,...com aquell fill desitjat que canta Noà, que hauries passejat pel parc, agafadets de la mà.

En Màrius hi va deixar una professió i molts poemes i, ens ha llegat molta tritesa i emoció de les sseves belles paraules, que jo des del racó més profund, en faig un homenatge.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
JumpyOi
Què bonic ^^ ànims
15 Maig 2010