En una de les visites al meu metge de capçalera li vaig comentar que aquella nit m'ho havia passat malament perquè, l'endemà, tenia visita. Li vaig dir, metgitis.
El pobre, el qual li tinc una veritable admiració es va quedar estorat.
Et fa por anar al metge?
No, li vaig dir.
A mi em passa com els pobres animalons que els porten al veterinari: s'atribolen, tenen estrès i ansietat.
Havia tingut una gata que fins i tot se m'havia pixat a sobre de por que tenia.
La Coseta que tinc ara, només en veure el transportí, fuig com una endimoniada.
Jo no fujo. (Si tan fàcil hagués estat, m'hauria tallat el coll!!!).
Els nervis els tinc a l'estómac i no em deixen dormir ni menjar.
Quan anava a la Uni solia pesar entre 39 i 42 kg. en períodes lectius. Durant els exàmens semblava com si cada dia hagués d'anar al metge.
Però tranquils, la pitjor experiència la tinc amb el meu neuròleg. Fins i tot, tinc por que em diagnostiqui coses que no tinc -cosa que crec que ja ha fet- de tan malament com m'ho passo. Cada vegada pitjor.
I per acabar, amb aires de broma, em va dir el meu doctor de Capçalera -com els Grans llibres-....
El dia que l'hagis d'anar a veure, et dono permís per prendre't una bona dosi de Clonazepam...
