Unes sabates abandonades molt d'estar per casa, aquest cop. Sabatilles, i per fer-ho millor no n'hi ha un parell sinó dos. Tres s'han quedat dins de la bossa i la quarta se n'ha escapolit. Potser vol veure món?

Mar en calma. ...

La mà mecànica ...

Ens deixen. M'hauria agradat veure'ls en viu, però no ha pogut ser. El seu llegat, però, ja és de tots nosaltres. Al Tall. https://www.youtube.com/watch?v=4O3e_TAcdhs

Cases antigues ...

Un somni verd ...

He tancat una altra volta al cercle. A menys de cinc metres d'aquest punt vaig trobar un dia les primeres sabates abandonades, i se'm va acudir fer una foto i penjar-les al blog. Ni remotament se'm va acudir que allò fos el principi d'una sèrie que s'ha anat estirant i estirant. Aquest racó, concretament, és una mina. No sé si és la tercera o la quarta vegada que trobo sabates per aquí. Ara que hi passo una mica més sovint, a veure quant de temps trigo a tancar el proper cercle.

Si més no, això és el que diuen. M'ho ha passat un company de feina. M'agrada sentir parlar més o menys com ho devien fer els meus besavis i rebesavis. https://www.youtube.com/watch?v=ipiJvpvq0cc

Si no en tinc ganes ni que sigui dimecres ...

- No crec que sigui la millor tàctica per guanyar aquesta guerra - digué el jardiner just abans d'abraonar-se amb les seves tisores sobre la maranya de plantes carnívores que l'envaïen per tots els cantons. ...

El riu i el cel ...

Darrera llum. ...

De vegades, es fan troballes estranyes d'aquelles que et sorprenen com a un nen. És el que em va passar aquest cap de setmana, tot esmorzant, quan vaig veure el pot de mel a contrallum. Hi havia mel líquida a la part de dalt, i mel solidificada a sota. La superfície de la mel cristal·litzada feia unes formes ondulades força peculiars, com una mena de paisatge de mel. Me'n vaig sortir amb prou feines a fer-ne una foto perquè us en feu a la idea, encara que no li fa justícia a la realitat. Co...

Dins de l'arc ...

Munt de deixalles. ...

Els tastets d'aquest mes són breus, sí. No he dedicat gaire temps a llegir, em sap greu. ...

Platja d'hivern. ...

Els que tenen bitllet per al vaixell silenciós de la mort miren sempre al moll, cercant-hi els rostres d'aquells que havien salpat temps enrere? Cita qua apareix a El jardí oblidat, de Kate Morton, un llibre que m'està agradant molt (i que encara em queda molt per acabar-lo, també)

Ara feia dies que no me'n trobava! Ja em pensava que la cosa s'havia passat de moda, però no. Us puc confirmar que enguany es segueixen abandonant sabates.

Al jardinet ...

Un pont petit ...

Tenia una gran consciència ecològica. Sempre es desfeia dels cadàvers al contenidor marró.

Les aigües calmes ...

Vet aquí una novel·la de detectius feta i ambientada a casa nostra. Dos germans bessons, però molt diferents de caràcter, es dediquen a fer serveis d'investigació o d'assessorament "discrets" per a gent de l'alta societat barcelonina, fins que un dia, sense buscar-ho, es troben amb l'assassinat de la dona d'un polític conegut de la ciutat. Divertida, intel·ligent i amb un fons de crítica social força clar, és la primera novel·la de la sèrie d'aquest parell de detectius que suposo que contin...

Al capdamunt ...

Dies de fred. ...

A hores d'ara ja ho haurà comentat molta gent, però no vull deixar de dir que m'entristeix molt el tancament de la llibreria Catalònia. Quan era petit era una de les visites habituals del dia de Sant Jordi a Barcelona. Aleshores encara en dèiem la casa del llibre, ignoro fins quan va tenir aquest nom de manera oficial. Aquests darrers anys no era de les meves llibreries de referència, però igualment hi havia entrat alguna que altra vegada a banda d'assistir-hi a algunes presentacions. Saber qu...

La llum d'un far ...

Aquest darrer any m'he alentit en les lectures en encetar, a l'estiu, una sèrie llarga de novel·les en anglès, però tot i així la veritat és que la llista resultant de llibres llegits és força extensa. Aquí la teniu. Tensant el vers, de diversos autors Al país del núvol blanc, de Sarah Lark Ventall d'haikus, d'Anna Rispau...

Amb tanta boira ...

Els editors, com que volen vendre, sempre tenen tendència a fer importants les coses. A la portada d'aquest llibre hi diuen que és "la més gran història d'amor de la literatura japonesa", posat així entre cometes. Probablement, per tant, una cita d'algun crític i/o periodista. Jo no sé si serà tant com la millor, no tinc gaire coneixement d'aquesta cultura, però en tot cas sí que és una història molt bonica. També molt japonesa, per la manera com la prosa és gairebé sempre al llindar de la ...

Mostra el camí ...

Bosc de tardor...

Encara que breus, la millor manera d'acabar l'any és amb una tongada més de tastets: A la llum d'un fanalet: M'aturo ...

Des d'ahir, alguns dels haikus d'aquest blog aniran apareixent en la seva versió traduïda a l'esperanto. Per ara seran pocs, perquè el meu coneixement d'aquesta llengua encara no dóna per a fer gaires traduccions, només les més senzilles. Amb el temps ho aniré ampliant. Els podreu trobar aquí: la folio al la vento

I jo em pregunto: per què les teteres de les cafeteries sempre vessen quan hom es serveix?