Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny....
2.4k+ Vistes
1 m'agrada
Pel que he llegit avui dia només són més o menys un u per cent dels escocesos els qui parlen el gaèlic escocès. D'entre ells, aquesta cantant. De la lletra no n'entenc ni un borrall, però em sembla pura màgia.
https://www.youtube.com/watch?v=dDdi6bn06bo
2.3k+ Vistes
2 Li agrada
Vet aquí un llibre que, per a mi, ha estat com una alenada de màgia. Sens dubte, és una de les novel·les que m'ha agradat més darrerament. D'una manera estranya, perquè tinc tendència a devorar els llibres que m'agraden i en canvi aquest m'ha demanat de llegir-lo a poc a poc, com qui diu a glopades, allargant-ne la lectura un bon grapat de setmanes. Potser perquè conté tanta emoció que una lectura ràpida produiria borratxera.
...
2.2k+ Vistes
1 m'agrada
És Bakara, un infern. I justament perquè era tan concorregut, sempre havia estat el lloc més perillós.
Però fins aquell moment havia estat el lloc de la mort dels altres. D'una mort que tant se li'n dóna a tothom.
...
2.2k+ Vistes
1 m'agrada
Antonio,
mestre perruquer,
ha sorprès a la seva muller
en amorosa baralla...
2.2k+ Vistes
1 m'agrada
He rigut molt! És una lectura que us recomano. Això sí, encara que no cal, jo us diria que llegiu primer Un crim imperfecte, novel·la anterior on hi podreu coneixer els protagonistes d'aquesta.
...
2.2k+ Vistes
1 m'agrada
A la vila de Queretes, al Matarranya, hi ha un centre d'interpretació de l'escriptura ibèrica, la que feien servir els habitants de la península (d'una part de la península, de fet). Es veu que per aquella zona hi ha bastantes restes d'aquella cultura. Com que s'han trobat textos en llenguatge ibèric escrits en un mateix lloc amb alfabet ibèric i amb alfabet grec, s'ha pogut determinar amb una certa precisió com sonava aquella llengua tan antiga. I jo em vaig poder endur una transcripció del m...
2k+ Vistes
1 m'agrada
Un regal inesperat que em van portar des de Perpinyà. I tot un descobriment: no un poeta, sinó un autèntic poetàs que ens ve de la Catalunya Nord i que encara és prou jove, uns trenta-cinc anys ara mateix.
...
2k+ Vistes
1 m'agrada
D'aquest llibre segurament se'n podria dir que és un dels clàssics catalans del segle XX, i fins fa no res un dels tants i tants llibres importants que no he llegit. En aquest cas, diré que pel meu gust mereix la fama que té, una història molt original. Senzilla, sí, però que enganxa. Un petit tast de plaer, dels que fan bona la dita que diu que al pot petit hi ha la bona confitura.
1.9k+ Vistes
1 m'agrada
Hem vingut a emportar-nos el que resta de la teva alegria. Les nostres plomes són un engany, la vida és un teatre i per això ens guarnim de teatre, però nosltres som de debò, ben de debò. Ha arribat l'hora del teu darrer trànsit. Cap a on? Ho sabràs de seguida. Sí, ja sabem que estàs força sorprès, perquè teniu el costum de parlar de lamort sempre en singular. Aquest, de fet, és el nostre secret més gran: som bessonada. Però tu ja no ho podràs explicar.
...
1.7k+ Vistes
0 Li agrada
Vull donar-li l’espai a aquesta cançó de bressol valenciana, preciosa, que ha arribat fins a la banda sonora d’una pel·lícula coreana que no m’importaria veure algun dia.
https://www.youtube.com/watch?v=bnnbSDpsTEc
...
1.7k+ Vistes
1 m'agrada
A la vessant del turó de les faveles
la mirada de l'artista es multiplica...
1.7k+ Vistes
1 m'agrada
Si els núvols no deixessin passar la llum, de quin color serien els dies de pluja?
1.6k+ Vistes
2 Li agrada
Avui dia res no es el que era. Ni tan sols les sabates abandonades, que resulta que ara també es volatilitzen i no en queda res més que les plantilles. No sé si té a veure amb allò de l'austeritat i les retallades.
1.6k+ Vistes
0 Li agrada
És ben curiós el que poden arribar a fer els ordinadors avui dia. Que jo, que de virtuós del dibuix o de la pintura no en sóc gens ni mica ni mica ni gens sinó més aviat el contrari, pugui pintar uns núvols com aquests en un tres i no res sembla un miracle.
1.6k+ Vistes
1 m'agrada
Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aque...
1.6k+ Vistes
1 m'agrada
Es va passar molts anys portant la Rúfia cada dia a la botiga. Ara que s’ha mort tot de sobte, ella ja no vol fer cap altra cosa que esperar-lo allà. Per això, ens veiem obligats a incorporar una clàusula al contracte de venda per la que el nou propietari es comprometi a tenir i mantenir a la Rúfia i a tractar-la amorosament.
...
1.6k+ Vistes
1 m'agrada