Vull donar-li l’espai a aquesta cançó de bressol valenciana, preciosa, que ha arribat fins a la banda sonora d’una pel·lícula coreana que no m’importaria veure algun dia. https://www.youtube.com/watch?v=bnnbSDpsTEc ...

A la vessant del turó de les faveles la mirada de l'artista es multiplica...

Si els núvols no deixessin passar la llum, de quin color serien els dies de pluja?

Avui dia res no es el que era. Ni tan sols les sabates abandonades, que resulta que ara també es volatilitzen i no en queda res més que les plantilles. No sé si té a veure amb allò de l'austeritat i les retallades.

És ben curiós el que poden arribar a fer els ordinadors avui dia. Que jo, que de virtuós del dibuix o de la pintura no en sóc gens ni mica ni mica ni gens sinó més aviat el contrari, pugui pintar uns núvols com aquests en un tres i no res sembla un miracle.

...

Fanals o torxes? ...

Camí d'hivern. ...

Es va passar molts anys portant la Rúfia cada dia a la botiga. Ara que s’ha mort tot de sobte, ella ja no vol fer cap altra cosa que esperar-lo allà. Per això, ens veiem obligats a incorporar una clàusula al contracte de venda per la que el nou propietari es comprometi a tenir i mantenir a la Rúfia i a tractar-la amorosament. ...

Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aque...

Encara que darrerament no sigui un bon lector, no vull deixar-vos sense una ració petita més de tastets: som-hi tots: coses... ...

L'arena, lenta, ...

Seguim amb la mode del quatre per quatre, aquesta vegada entre un bon munt de deixalles, però una mica apartades com si tinguessin ganes de destacar. Justament quan es comença a acostar la temporada d'aquesta mena de calçat, no sembla el moment més adient per a aquesta aparició però aquí la tenim.

Avui, molts bolgs per la xarxa estan fent un homenatge a la Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Jo he de confessar que d'ella no n'he llegit gairebé res (només El temps de les cireres) i no sé quan en llegiré més, ara mateix no tinc cap llibre seu a la meva pila de pendents. Comptant que, a més a més, era molt jovenet quan ens va deixar, he de confessar que no sé gaire què dir-ne. Sí que veig que ha deixat un record molt sentit, pel que veig com a escriptora i també com...

Vet aquí la meva primera lectura en esperanto. La millor manera de començar no podia ser altra que un llibre de microrelats, en aquest cas són en total una seixantena d'històries i gairebé totes es queden en menys d'una pàgina. Només la darrera, que en fa sis o set, és una mica llarga. Té els ingredients habituals d'aquesta mena de relats: tendresa, girs inesperats, moments còmics... Me l'he llegit en un degoteig, a glopets, i els he saborejat en general amb plaer, tret d'algun cas en què h...

Rajolí d'aigua. ...

La caixa canta ...

Avui potser ens trobem amb una cosa una mica més coherent, però igualment lletja. Calçat abandonat enmig d'un solar deixat de la mà de Déu. Quin rastre perdut s'hi amaga?

...

Vers les muntanyes...

Ja no tinc paraules. Quina ratxa!

Avui els haikus m'han arribat a casa en forma de ventall. El ventall de quaranta-dos haikus de l'Anna Rispau, amb ilustracions d'un bon grapat d'artistes i pròleg de Carles Duarte. Un projecte magnífic del que en podeu trobar la informació aquí.

Sota l'orgue,...