Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç.
Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.