Com arribar a Neopàtria?

Publicat a un fil de Racó Català http://www.racocatala.cat/forums/fil/109850/com-arribar-a-neopatria A continuació us anire posar diferents textos relacionts amb el tema. Usuari: hiparxiologista Com molts de vosaltres sabeu, el ducat de Neopàtria fou l'extrem més oriental de l'imperi català. Ara bé, on es troba actualment aquesta regió grega? Sabeu si n'ha quedat algun vestigi català? http://img15.imageshack.us/i/44444444444444444444444s.jpg/ Ducat de Neopàtria El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastron, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria. Fou conquerit l'any 1319 per l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat. El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans del florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis catalans i els seus successors fins al regnat de Carles II d'Espanya. Llista de Ducs de Neopàtria * 1319-1338 : Alfons Frederic d'Aragó, senyor de Negrepont, fill natural de Frederic II de Sicília * 1338-1348 : Joan de Sicília, marquès de Randazzo, fill del rei Frederic II * 1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marquès de Randazzo, fill de l'anterior * 1355-1377 : Frederic III, rei de Sicília, cosí de l'anterior o 1375-1380 : Lluís Frederic d'Aragó, comte de Salona i vicari de l'anterior * 1377-1381 : Maria de Sicília, reina de Sicília, filla de Frederic III * 1381-1390 : Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, rei d'Aragó va tenir diferents vicaris sota el seu regne * Mateu de Montcada * Roger de Llúria * Mateu de Peralta * Lluís Frederic d'Aragó * Dalmau IV, vescomte de Rocabertí * Bernat de Cordella +INFO: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Neop%C3%A0tria _______________ Testimoniatges sobre la presència de la companyia La presència de la companyia va deixar una empremta en el folklore i el llegendari popular de les diferents regions on passaren (àrea Balcànica i Grècia) . Val a dir que part d'aquest substrat ha arribat fins a l'actualitat i que gran part d'aquest (si no tot), degut a la devastació provocada pels almogàvers, es de caire negatiu. A Grècia: De la regió de la Tràcia ens arriba el famós refrany : "que la venjança dels catalans caigui damunt teu" A Tessàlia l'expressió "Ets un Català!" era proferida com a insult fins a finals segle XX. A Atenes els nens de dita ciutat acompanyaven els seu joc amb la següent cançó insultant: "Franc, vareg, "pitsi" català, et rentes, et pentines, i amb merda t'empastifes" A la regió de Parnàs es recollí el refrany : "Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans" A l'illa d'Eubea se sap que a la primera meitat del segle XX la paraula "català" era proferida a la regió de Kàristos com a insult i es tè documetnada l'utilització d'una forma aberrant d'aquest mot com a renom sarcàstic: "Catalós". Renom d'un camperol desvagat del poble de Pirgos, a la regió de Kàristos. A vegades es doná a aquells a qui es vol insultar. A Hipati (Patres capital del Ducat de Neopàtria) encara hi son presents moltes maledicències, llegendes i cançons. Quant a toponímia al proper poble de Milees hi ha un rierol que porta per nom Català. Refranys i dites: "Que et vegi sota l'espasa d'un català" i "El grec es rentava i el català s'emmerdava", en referencia a la brutor dels catalans (tret que es força emprat, en tota Grècia, per descriure als catalans). En referencia a la irreverència dels catalans vers la religió hi trobem diferents exemples: "El català menja carn fins i tot en Divendres Sant" i "Dejuna com el català", per referir-se a qui no dejuna. Vers el cançoner popular també hi son presents diferents exemples: A la balada popular La maledicció de l'abandonada, entre les calamitats que desitja la protagonista a qui l'abandonat hi apareixen els següents versos: "Que caiguis sota espases franques i en mans de catalans que et lliguin les mans amb unes manilles i t'estrenyin el coll amb un garrot" Cançó de bressol cantada fins fa poc a Hipati: "Surt el sol per Arta i il·lumina tota Patres. Senyor sol i rei, dóna'm força i coratge per cenyir-mes set espases i lluitar contra els francs, contra els francs i els varegs, contra els gossos catalans. Gos català, no dejunes el divendres, ni dejunes el dissabte, quan Crist és a la tomba. Els fills de la Romània són com lleons en el seu cor, són com lleons, són com falcons, són com els dofins del mar" Així mateix a la regió de Mani, al sud de Lacònia, es conserva un record admiratiu dels almogàvers i el mot català fou utilitzat a vegades com a nom propi, com a exemple en le poble de Piondes (Làguia) existia fins fa ben poc una familia amb el cognom "Català". A la regió peloponesa de l'Argòlide, "catalana" era el pitjor insult que es podia dir a una dona, com es posa de manifest en l'expressió "Ah catalana, mil torts m'has fet". A Bulgària: Les expressions "Català" i "Fill català" signifiquen "home malvat, sense ànima, torturador". Aquesta mala fama arribà a transcendir els límits del folklore per a influir en poetes com Ivan M. Vazoz qui en el poema Pirates, publicat per primer cop l'any 1915, cita als catalans al costat dels turcs com els majors opressors de la nació búlgara. A l'actual Albània: El mot "català" significa "home lleig i dolent" Així mateix per "Català" ("Katallani") es designa, en el folklore albanès, un monstre amb un sol ull, que recorda en molts aspectes al cíclop Polifem. Dit ciclop apareix representat com un ferrer salvatge que s'alimenta de carn humana, sense genolls, per la qual cosa no es pot ajupir, i amb cames llargues com pals de vaixell. A ell s'hi enfronta un jove heroi anomenat Dedaliya que elk venç amb l'ajud de la seva astúcia. Aquesta tradició, en diferents versions, s'anomena normalment amb el títol de Dedaliya i el Català. Pel que fa a això dels vestigis catalans, només te'n sabria dir un. Quan els pares volen fer por als nens, els hi diuen: "Porta't bé o vindran els catalans!", tal com aquí diem que ve l'home del sac o el papus. Això és per la crueltat dels almogàvers ________________________ Reparació històrica de Catalunya a la comunitat grega del mont d'Athos L'any 2005 el portaveu de la Generalitat de Catalunya i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va inaugurar la restauració de la torre del tresor del monestir, finançada amb 240.000€ per la Generalitat de Catalunya com a desgreuge per les massacres que les tropes catalanes de l'exèrcit dels Almogàvers van cometre-hi el segle XIV. La torre del tresor és un antic trull que acull l'esplèndida col·lecció d'obres d'art regalades al monestir al llarg de la història pels emperadors bizantins, els tsars de Rússia i altres monarques cristians. _________________________ Llibre: L'EXPEDICIÓ CATALANA A L'ORIENT VISTA PELS GRECS Antoni Rubió i Lluch Introducció de Jaume Sobrequés Llibres de l´Index Pàg. 132 Neopàtria, 3 ISBN: 84-95317-62-1 Preu: €10,00 http://llibresindex.com/llibresindex/node/231