Natura i medi ambient

Gòsol

coincideixo amb la idea de Dani, heu d'anar a la platja de l'Albir. Em va encantar també Cantàbria, em va molar tot, d'allà!

Jo només puc dir llocs de Mallorca... Ara se m'ocorr una platja (presiosa) de pedres, lloc tranquil i bastant aïllat. A més, anar fins allà es baixar un camí tot ple de corves, que duren més de 20 minuts cap abaix. Mereix la pena baixar, la veritat. Hi esta passat Esporles, segueixes la carretera, i al cap d'una estona hi ha a la dreta un camí que va cap abaix. Si ho cercau en google maps, se nom Port d'es Canonge. Hi ha un cartell al camí que vos dic, així si que anau alerta ho veureu.

Només a Catalunya, tens molts llocs per gaudir de la natura, des de el pirineus catalanas fins algunes de les zones costaneres més conegudes. Per gaudir de la natura pots fer acampades, sempre al llocs senyalitzats, o bé llogar una de les http://www.somrurals.com/ca/ cases rural , tens diferents llocs per descubrir, des de les provincies catalanes http://www.somrurals.com/es/casas-rurales/barcelona Casa rural Barcelona · Osona: Comarca interior de Barcelona, amb Paissatges verds i atractius. Sota el meu punt de vista, destaca la zona de Viladrau i Tavertet. · Berguedà: Hi ha un gran nombre d'indrets de muntanya, amb paisatge verds, zones com Berga, tenen moltes zones de senderisme. http://www.somrurals.com/es/casas-rurales/girona Casa rural Girona · Ripolles i Garrotxa. Les comarques interiors de Girona, tenen el paisatge més destacat de muntanya, amb zones de valls i llacs. Zones com Camprodon o bé el Parc Natural de la Garrotxa. · Empordà. La Costa Brava, té de tot. Si t'agrada senderisme, has de fer si o si el cami de Ronda, en diferents trams i que t'apropa paisatges agradables amb el mar de fons. http://www.somrurals.com/es/casas-rurales/lleida Casa rural Lleida · Pirineus. El paisatge tradiconal de muntanya a Catalunya. Recomanable tot l'any.

Hola gent, heu de venir a vistar l'Alt Empordà home, que amb la seva tramuntana ens deixa a tots ben esventilats

Les notres terres tenen moltes manques en infraestructures pero cal un debat per fer un plantejament serios i que ens duga per un futur de sotenibilitat, el enfrontament d'interesos,porta devegades a enrocaments en postures que d'altra manera podrien dur-se a terme amb major consens no només politic sino també social Calen inversions per evitar la mort del territori pero igualment aquestes poden causar la seua destrucció per evitar-ho cal prendre iniciatives que ens dugen cap un futur sostenible

Salvem el tren Xativa-Alcoi es una plataforma que trata desde fa un grapat d'anys no només mantindré la existencia del tren a les comarques centrals com eix vertebrador, sino que a mes busca la seua potenciació com un mitja de transport colectiu i sostenible enfront dels vehicles privats i individuals, pero també proposa la continuitat de la linea fins Alacant i la seua electrificació al mateix temps sorgisen veus que parlen de que el seu trasat es massa sinuos i que tal volta deuria ser mes rectilini travesan la serra grossa per el costat del tunels de l'Olleria, el torrater i la serra mariola amb tunels que minimitzaren l'impacte ambiental pero posibilitaren que el tren arribes en molt menys temps altres propostes parlen del dia a dia de làctulitat a firman que el que necessita es una major frecuencia de pas que evite perdre mig dia per tal de fer unes gestions a Xativa o Valencia. Son moltes les idees i haurien de possar les en comú i tù que penses?????

Em pareix molt bona la idea Jonás. Crec que totes les iniciatives ciutadanes del "Salvem" han d'unir les seues veus i lluitar juntes per un territori més sostenible, saludable i equilibrat. L'altre dia li vaig preguntar al geògraf valencià Jorge Olcina i em va dir açò, que des de l'àmbit universitari es dóna veu i suport a aquestes iniciatives.

[youtube]<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JIdX4EIY2jQ&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/JIdX4EIY2jQ&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>[/youtube] A Viladecans tal i com diu la cançó d'en Pau Alabajos "contra el ciment", també em de lluitar contra "camps de golf, centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions, paradís de la rajola, pàtria d'especuladors, pirates de traje i corbata... mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol, que no entén de ideologies, ni projectes de futur, que no té vergonya ni escrúpols... Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc, de sumar les nostres forces i aturar la destrucció, és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu, contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

El poble de Cofrents està situat a la Vall d’Aiora, a la vora del riu Xúquer, a uns 60 km al sud-oest de la ciutat de València i a menys de 10 km de la província d’Albacete. En aquesta localitat funciona, des de 1984, una central nuclear —propietat d’Iberdrola— que suposa una autèntica amenaça per a la nostra seguretat i que deixarà una herència enverinada a les futures generacions. Ja duem massa temps patint aquest perill inacceptable, un perill que cada dia que passa augmenta amb l’envelliment de la central nuclear i la progressiva degradació de la cultura de seguretat dels seus responsables, més preocupats de millorar els beneficis que de la seguretat de la instal•lació atòmica. El 20 de març de 2011 acaba l’autorització d’explotació de la nuclear. No podem admetre, de cap manera, que continuen posant-se els interessos d’Iberdrola —que pretén allargar la vida de la central— per davant de la nostra seguretat. 2011 tanquem Cofrents Ecologistes en Acció. entra a la seva web...

No permeteu que això seguisca ahí. Desconec les característiques tècniques del terreny, però segur que es pot reemplaçar per altres tipus d'energies renovables.

segur pero l'inversio seria enorme i posiblement aixo ho faria inviable tal volta el que deuriem fer es reduir el consum energetic salut

PF...

Jumpy si no tens res que aportar al tema... Jonàs, el consum energètic és impossible de reduir. Perquè es creen fàbriques, cases, sistemes pertot arreu i reduir el consum és impossible. El que si s'ha de fer és augmentar l'efectivitat de l'energia. La nuclear és una energia que sol·luciona prous problemes però que en planteja molts altres. I l'excusa de "soles solten vapor d'aigua" no val: el vapor d'aigua també fomenta el calentament global. Una aliança entre la subvenció pública, facilitar legalment l'accés a les energies renovables i motivar la inversió privada seria l'ideal. Salutiii

amb aixo estic dacord amb tu l'acces privat,vull dir; comunitats de veins o vivendes unifamiliars deurien poder produir el seu propi consum energetic d'aqueta manera pense que s'estalviariem molts diners no sol en producció sino també en reds de distribució. Fins el moment l'unic que mes habitualment em pogut boré son les grans infraestructures de grans inversors en energies renovables com hara el orts solars o el parcs eolics no sempre ubicats en els llocs més escaients No estic dacord amb tu en l'apreciasió que dius que no es pot reduir el consum de llum perque pense que es una visió massa negativa sobre la totalitat dels ciutadans/ciutadanes,de fet segur que per a moltes persones aquest clitxe deu ser cert pero per d'altres que ja han demostrat que volen viure la vida d'un món diferent que novolen deixar-ho amb herencia als seus fills com ells ho han rebut dels pares i avis la teua viisió será decebedora per sort o per desgracia aquestes persones som una minoria davant de la societat del consumisme iresponsable.Fa un temps es pensaba que no es podria reduir el desaprofitament de l'aigua tant amb la seua deficitaria distribució com els usos que se li donaben ( reg a manta o per inundació,utilizació de les aigues tratades per al reg de jardins publics, ordenacio del territori,els estalvis al consum domestic amb campanyes ) per aixo pense que la teua visió es pesimista envers els ciutadans i ciutadanes pero no cregues que jo sóc un gran optimista,jo més bé pense que sóc un optimista relatiu i prudent que pensa que ja molt a fer pero que no hi ha que detindres massa temps a pensar i que cal fer ja solucions particulars per tal de caminar cap a la solució global salut