Aviu és 21 de juny de 2012, primer dia d'estiu, soltici, molta calor i fa dies que no plou, bones coses per nar a collir les plantes per fer la meva versió de la ratafia. Havent consultat centenars de receptes, si, si, compartit degustacions, havent-ne fet proves amb diferents quantitats d'alcohols diferents, anís, dolç i sec, i aiguardent durant cinc o sis anys ja, i seguint enamorat de la mística que envolta el món de la ratafia, em proposo explicar com la faig jo, entenent que és un licor...

Salut! Ahir per mirar de sortir de dubtes sobre les espècies d'arbres musicals vaig fer cap a Masjoan, a Espinelves, casa pairal hermosa amb història, i una família que fa 150 anys que cuida un bosc com un jardíbotànic, dedicat a les conníferes. tenen més de 25 epècies diferents d'arreu del món.  ...

Bé,.. seguim amb les pràctiques, que en el fons és el que és aquest procés de construcció, amb la última misió de trobar-me amb tots i cadascún dels problemes amb els que es pot trobar un aprenent i autodidacta,..  Ahir vaig encolar una possible tapa d'Avet, ni Picea, ni German Spruce, ni res de res, Avet del Pirineu. Del tauló més "maco" ( amb les vetes més paral·leles i juntes, amb part de l'anell central del tronc al perfil, i pocs nusos) (i tallat verd i ben tort per cert...) he triat el...

Ahir vaig anar al fuster de capçalera per partir per la meitat, o rebaixar si no es podia, el tauló de Blada, per treure'n el fons. Entre les presses del fuster i un procediment amb l'ordre dels factors invertits (que si que altera el producte) vaig tornar a casa amb dos trossos de blada que difícilment em serviràn pel que volia, .. nasti de plàsti. un pitafi gros. (ja ho deia en Roscada que n'havia fet malbé molta de fusta,.. ja l'entenc ja... en fi. una foto del pitafi. (sense més comentar...

Doncs, deixem reposar el mànec o màstil i el diapasó o batedor, que els queda acabar de portar a la mateixa mida dels laterals, i tallar sobrants, malgrat tot espararé a tenir el cos començat per portar-li a en Roscada de les Planes d'Hostoles perquè m'orienti.  Així que em poso amb el motlle interior, on s'incorporen (de manera que es puguin treure) uns tacs de fusta d'Avet que és on s'agafaràn els laterals de la caixa de l'instrument. Els laterals, o aros, seràn llistons deixats a 4mm de g...

Vaig refer el riscle de la Cé malmès i esquerdat, aquest cop l'he deixat més ben ajustat, ha estat amb la forma i posat al motlle més dies, de calor, molta calor. Això ha fet que no hi hagi forces que mouen la fusta al moment d'encolar, i no pateix tant. ha resultat bé, crec. Si anén a mesurar al milímetre, hi ha dos milimetres de diferència d'altura entre una Cé i l'altra, consultarem com solventar-ho correctament. ...

banjele, pel banjo, l'ukelele..., asiàtic pel mànec, i 15 minuts... El repte era fer un instrument en les hores mortes d'un cap de setmana, el veí del tunning em va regalar una darbuca d'alumini dolentota, i en una fira d'antiguitats vaig comprar per 20 duros un màstil d'instrument de corda asiàtic, de dues cordes, presumiblement fregades, sense caixa de ressonància, però amb segeta pròpia i curiosa. ...

No són fets per mi però els han fet per mi... jeje El primer un Bell, imitació molt ben aconseguida d'un hang fet a Cantàbria, després de dos anys d'espera, el vam anar a buscar, .. és maco, sona bé, ..va costar triar entre les més de trenta afinacions que tenia el seu creador. ...

quan ja feia temps que volia un hang i no en podia trobar, ni provar, mentre esperava a la llista d'espera per un Bell, (casi casi un hang, fet a Cantàbria per un monjo...) un parell d'anys, vaig voler anticipar el que podria ser tenir un d'aquests instruments entre les mans. Em vaig fer un testòfon. A base d'anar a centres de jardineria i i magazems de ceràmica, i després de provar muntanyes de testos, primer d'oïda, després amb un afinador, els vaig anclar, amb uns ferros que entraven pels s...

Carta a Hamlet. ...

Maco el nom dels riscles, son el que jo fins ara en deia els aros, els laterals de fusta que dónen l'altura o el gruix de l'instrument. Vaig refer un dels riscles de les Cés, i vaig aprofitar-ne un de més esquerdat, els vaig encolar, i un cop trets els sargents, retallats els sobrants i polits un xic, queden així: ...

Posar al dia i en ordre la guitarra acústica de 12 cordes Eko del meu pare. Diagnosis: ...