Un mal dia el té tothom. Cert, no seré jo qui ho negui, però tampoc negaré que posada aquesta expressió en boca de segons qui, només pot sonar a excusa de mal pagador. I si aquest “segons qui” és una autoritat eclesiàstica, la cosa adquireix unes dimensions que ens diuen que ja no és un mal dia, el que s’està volent justificar.
Ja fa temps que van aforant, a poc a poc, però cada cop amb més intensitat, casos de nens que al cap dels anys tenen el valor de fer públics els abusos sexuals que van patir de petits a mans de capellans, ja fos a l’escola, als esplais, a la catequesi o allà on coincidissin clergues i canalla. També van sortint, molt més a poc a poc, per raons òbvies, els casos de monges que han patit abusos sexuals, fins i tot continuats i habituals, per part de religiosos de tot nivell i condició. La resposta, fins ara, silenci i protecció vaticana.
Però quan la cosa es fa enorme, ja no hi ha on amagar-la i salta als mitjans, calen posicionaments públics. Aleshores, trobem des d’aquelles peticions de perdó i reconeixement de culpa que no resolen res, fins a les indecents justificacions, com les d’alguns bisbes aquests dies, dient que tothom pot tenir un mal moment i que l’abús de menors tampoc no és tan greu.
Només dues consideracions. Primera: es miri com es miri, la pederàstia és un delicte, i és davant de la justícia ordinària que cal respondre’n. Segona: segons la doctrina catòlica, el perdó exigeix propòsit d’esmena (més que dubtós en aquests casos, sobretot per la reincidència) i compliment de la penitència (cap, fins ara); per tant, ni cristianament, no hi ha perdó possible.
Quin serà el dia que la jerarquia catòlica entengui allò que “a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar”? Potser mai. I menys encara quan es tracta de protegir i justificar els seus delinqüents. I quin serà el dia que la justícia i la policia estiguin per la labor? Potser mai. Al cap i a la fi, prou que ho sabem, els delictes sexuals perpetrats per homes, sempre acaben trobant comprensió i consol entre les togues i les sotanes.