Començar l’any mirant amunt, mirant de seguir les peripècies d’una nau espacial, com la New Horizons, no em sembla pas cap mala manera, sobretot perquè ens allunya, ni que només sigui per una petita estona, de les misèries de la política, sempre omnipresent.
Aquesta nau, que va fent via més enllà de Plutó, es veu que facilitarà informació científica rellevant sobre l’origen de l’univers, gràcies a tot el que podrà obtenir d’Ultima Thule, l’objecte més llunyà mai investigat, amb una curiosa forma de cacauet i uns 35 x 15 km. Prou petit, però prou revelador, pel que sembla, ja que el seu estat de congelació pot haver servit per conservar la seva valuosa informació. Es confirma de nou que al pot petit hi ha la bona confitura.
Sempre resulta fascinant qualsevol fita assolida en la investigació espacial. Personalment, però, encara em tenen el cor robat les Voyager, aquell parell de sondes que van fent des de 1977, que ja fa dies que són fora del sistema solar i que vés a saber fins on arribaran i quines dades podran seguir transmetent, en un viatge, a priori, potser interminable, ja que podrien sobreviure, fins i tot, al mateix sol, quan ja ningú no les podrà escoltar des de la Terra.
De vegades val la pena mirar amunt, allunyar-se una estona de la realitat immediata i deixar-se seduir per la fascinació d’altres mons, desconeguts i misteriosos, que ens retornen la capacitat d’investigar i aprendre, i també de fantasiejar i imaginar universos i espais futurs diferents i possibles, ni que sigui a milers de milions d’anys, perquè el coneixement i la imaginació no saben de límits, ni de distàncies.