En aquests temps que corren, on sembla que tot es pot vendre i comprar, on qualsevol cosa té un peu a l'aparador o a Internet, i on tot ha de ser al nostre abast, de manera immediata, així que en tinguem ganes, potser cal, de tant en tant, trepitjar el fre amb força, aturar tota aquesta voràgine uns dies i aprendre, de nou, a valorar l'autèntica riquesa, la que no es despatxa a les botigues.
Ben mirat, potser l'autèntica riquesa és la fortuna de poder trencar amb la rutina, amb les convencions que ens imposa el dia a dia, i fer un petit parèntesi que, com per art de màgia, ens transporti a un escenari nou, desconegut, on tot estigui per descobrir i per veure, on puguem deixar-nos seduir per altres realitats ben diferents a la nostra, ni que sigui de manera efímera, uns pocs dies.
Algú pot dir que aquests parèntesis en la quotidianitat també es compren amb diners. Cert que costen algun que altre quarto, però també és cert que el temps, l'oportunitat i les ganes no tenen preu, i no estan a la venda. Potser aquí hi ha la clau de volta de l'autèntica riquesa: en poder i saber administrar aquests intangibles, i altres com ara els afectes, les il·lusions, les complicitats i els records amables, cada dia més antics, però sempre nous.
Es nota que som a la porta d'un pont llarg. Bon moment per recuperar una cançó que ja té més de quaranta anys, com gairebé tot aquests dies, i que ens convida a reflexionar sobre què és l'autèntica riquesa, i qui sap si no ens adonarem que som molt més rics que no ens pensem.