Les nits d'estiu són terra propícia per als somnis. Tot s'alenteix, la calor tot ho paralitza i la calma de la nit regala moments de plàcida quietud i de calma. Somiem doncs, sense por, sense límits.
Somiem països impossibles que mai visitarem, o futurs que qui sap si mai seran ralitat; o potser passats deformats per la memòria que tot ho difumina. Somiem que som allò que sempre hauríem volgut ser, perquè ara serà possible; somiem que la llibertat no és un somni, o que la pau i la justícia no s'amaguem, inabastables, més enllà de les estrelles més llunyanes. Somiem que podem ser rics amb les butxaques buides, o que cap entrebanc no ens pot treure el somriure dels llavis ni la il·lusió dels ulls. Somiem que podem jugar a construir castells, de totxana o a l'aire, tant li fa, que seran només nostres i d'aquells que hi vulguem deixar passar. Somiem que la rancúnica i la mala fe s'han desfet enmig de la sorra, i que una onada lenta i implacable se les ha endut per sempre. Somiem que tanquem una i mil portes darrere nostre, perquè n'obrim mil i una més que encara tenim al davant.
Les nits d'estiu conviden a imaginar realitats noves, diferents, màgiques, a cavall entre el desig i la certesa, a mig camí de la terra i del cel que mirem embadalits, o que ens contempla desde la llunyania. Les nits d'estiu són la capsa que guarda les millors sensacions, els grans retrobaments, les paraules a mitja veu i les grans esperances de futur o de present. Només cal deixar-nos seduir i creure que tot és possible, si cap dins de la nostra imaginació. I si no en tenim prou, encara, sempre podem somiar que somiem.
Quin és el teu somni d'una nit d'estiu?