Ningú no va dir mai que res, absolutament res, hagués de ser fàcil. I és ben veritat. Tot costa; però aleshores, tot acaba tenint el regust dolç de la victòria. Potser no calia complicar tant les coses, fins i tot les més mínimes, però la realitat és com és, i tot el que tenim, tot el que aconseguim, és gràcies a la nostra capacitat de vèncer qualsevol dificultat.
Ja és ben veritat que després de la tempesta sempre arriba la calma, i que tot esforç acaba tenint sempre la seva recompensa. Així i tot, el camí per arribar a la meta mai no és senzill ni planer. Però això és la vida, un seguit d'obstacles més o menys difícils de superar i una recompensa que pot ser allò que havíem imaginat, o no. En qualsevol cas, el camí acaba sent l'important, el que ens omple i ens enriqueix, fins i tot molt més que qualsevol objectiu assolit.
Caminem, no defallim mai. L'important és tenir clar d'on venim i on volem arribar, perquè la resta anirà venint, al ritme que sempre arriben les coses -sempre més lent que les ganes-, però vindrà a fer-se realitat. No perdem de vista aquesta idea en cap dels àmbits de la nostra vida i seguim sempre endavant, a pas tan lent com calgui, però sense aturar-nos mai.