Malgrat les darreres pluges, l'estiu ja és a tocar, i amb ell tot un seguit de noves oportunitats de feina i tot un bon grapat de nous contractes laborals -temporals i precaris, no fos cas- que evidenciaran, un any més, un dels nostres dèficits més clars i més poc atesos: la contractació, per a llocs d'atenció directa al públic, de personal sense competència en català. Si voleu, de personal incapaç d'atendre'ns en la nostra llengua. Un exemple claríssim? molts dels socorristes que ompliran les nostres platges i piscines.
Però no ens enganyem, no és un cas aïllat. Resulta trist comprovar com després de dècades d'educació escolar en llengua catalana i d'inversió massiva de recursos públics en formació d'adults, tants i tants professionals que estan en contacte directe amb els clients, ja sigui a les botigues, als hospitals, a les notaries, als bars i restaurants, als hotels... no ens poden garantir el dret a usar la nostra llengua arreu.
La situació és prou evident, tot i les dades oficials. Potser aniria sent hora de repensar models antics i d'implantar estratègies noves, adequades a la realitat del país i a les necessitats de la seva població, ni que només fos perquè els catalanoparlants no continuem sent tractats, a tants i tants llocs públics i privats, com a ciutadans de segona que no mereixem que ens entenguin (no estaria de més que a banda d'entendre'ns ens poguessin atendre) en la nostra pròpia llengua. L'esforç de renovació, sobretot mental -encara que no exclusivament-, valdria la pena i obria les portes a una societat més justa per a tothom. A hores d'ara, però, cap indici que apunti en aquesta direcció.