Quan estudiava a l'institut als 90, concretament, Batillerat Artístic per tal de No fer més hores de castellà, a les assignatures comunes, s'observava una curiosa divisió entre els meus companys. Els catalans -vull dir que parlaven català habitualment- i els no catalans -els espanyols que no parlaven català 'porque no les daba la gana'-, s'asseien separats. Catalans a una banda i espanyols, a l'altra banda de l'aula.
Això ho he anat veient en instituts on el % d'estudiants era proporcional en matèria nacionalo-lingüística. Allà on sols hi ha espanyols, és inexistent aquesta pràctica.
Al 2007, es va fer a Barcelona unes xerrades sobre unes convivències entre Israelians i 'Palestins' a Catalunya. Abans de començar la xerrada, cada grup nacional, s'estava per grups, separats, tal com ho vivia jo a l'institut mentre estudiava.
Ara, des que en Pasqui Maragall i el renegat 6 ales, ens van omplir els Mossos de merda espanyola, també es dóna aquest fet. Els xarnegos van al seu grup d'espanyols a fer el que sigui -feina de vigilància preventiva o a beure quelcom en un bar- en grups separats i, els catalans, també.
El més divrtit de tota aquesta observació ha estat que els mossos espanyols, sovint de camionetes d'unitats mòbils, solen ser menys refinats i van al primer cafè de xarnegos que troben al seu recorregut; mentre que els catalans s'hi miren més. L'exemple que poso és dels Mossos de l'ABP de Mollet, on a tocar de la Comissaria hi ha un hotelet. Els catalans van allà!
El què em comentava un conegut: allà on hi ha conflicte nacional, -o lingüístic- els membres del grup ètnic se separen. I això ho deia mentre ens esperàvem per entrar a escoltar les vivències artificials entre àrabs i jueus a Barcelona.
Ell descobria la sopa d'all, però qui no vulgui veure aquesta realitat a Catalunya, viu enganyat per la "Revolució dels somriures" i tots els catalans que es mengen la pastanaga que els endossa ANC i CDC i ERC.