Ara que diuen que venen temps de canvi al país és bo obrir debats que fa molts i molts anys que tenim pendents, perquè han de permetre donar respostes a qüestions cabdals per a aquest nou estat que es veu que construirem, perquè hi ha vida més enllà del text estricte de les lleis, dels equilibris dels partits i d'una hipotètica constitució.
Una d'aquestes qüestions, i no menor al meu parer, és la de la capitalitat. A hores d'ara dubto que ningú plantegi una alternativa mínimament solvent a Barcelona. Però la pregunta que em plantejo és si Barcelona té vocació de capital, o si ens trobem davant del risc d'acabar construint una ciutat estat i no un autèntic estat?
Si mirem amb una mica de perspectiva i amb un mínim de sentit crític, Barcelona i la seva àrea metropolitana han crescut (i no parlo d'urbanisme) d'esquena al país. El seu comportament general ha estat més aviat el d'una metròpoli amb suburbis aptes per estades de platja o d'esquí i amb un rebost discretament amagat, que el de la capital d'un país. I així ens va, amb tota mena de desequilibris en tots els àmbits. Així hem arribat al país -per dir-ne d'alguna manera- que tenim.
Per construir la Catalunya del futur, no la Gran Barcelona del futur, caldrà plantejar què ha de ser i per a què ha de servir una capital, i valorar si Barcelona té el perfil que caldria. El conjunt del país, i tots i cadascun dels seus ciutadans, visquem on visquem, mereixem aquesta reflexió i un projecte real de país que miri i vagi, sense por al desconegut ni curtedat de mires, molt més enllà dels límits de l'àrea metropolitana i dels tòpics on ens sentim tan còmodes.