Novament, una desfilada de la parada dels mostres de la política. Novament, una exhibició de menyspreu a la ciutadania. I aquest cop, em temo que no hi falta ningú. La CUP i la seva manera de fer lenta i inoperant, pel que fa a les necessitats del país, Junts pel Sí i la seva incapacitat per liderar la formació d'un nou govern, i la resta de formacions (PP, PSC...) absents i distants, que haurien de recordar allò de la governabilitat, la llista més votada i tot el que quan els convé prou que sabem esgrimir. I ahir, de propina, el cap de pista Junqueras, cridant a la responsabilitat de no fotre foc a la barraca abans d'hora, i amb tota la raó del món, tret del petit detall que ell mateix és part d'una de les parts negociadores a les quals esbroncava.
I per si encara no en teníem prou, i per donar encara més raó a Junqueras, Antonio Baños que plega abans d'hora. Em sembla molt digna la seva dimissió. De fet, penso que si finalment anem a eleccions, l'haurien d'imitar tots, repeteixo: tots, els caps de llista, perquè han estat incapaços de donar resposta satisfactòria a aquest bé comú a preservar que és la governabilitat. L'únic però, pel que fa a Baños, és que plegui abans d'hora i que ho faci perquè no es veu capaç de defensar ara una postura que jo mateix li vaig sentir dir i repetir en campanya: que a cap preu farien Mas president. O potser és que no hi pinta res, a la formació per la qual es va presentar.
Un despropòsit tot plegat que ens condemnarà, si res no ho impedeix, a unes eleccions que no seran cap segona volta, sinó la constatació d'un fracàs que ens deixarà en evidència davant del món, especialment davant d'una Europa amb qui haurem de parlar, en el seu moment, si realment volem ser un estat. De moment, la premsa estrangera que encara ens dedica espai no té cap dubte a parlar d'afebliment de l'independentisme, quan no de fracàs directament.
Només una reflexió per acabar. El que ara s'ha de decidir és qui formarà govern, només. Perquè qui farà política, qui legislarà, ja es va decidir al setembre i ja va quedar clar que ningú podrà aprovar res sense pactar amb algú altre. I aquí rau l'autèntic poder polític. No em sembla de més recordar-ho per si algú encara es pensa que qui mana és el cap del govern, com si això fos encara una dictadura personalista. I com que el poder real és al Parlament, ja posats, potser també caldria exigir a la seva presidenta, ara mateix el màxim càrrec electe del país que no està en funcions, que estigui a l'alçada del lloc que ocupa abans de fer segons quines declaracions que no fan cap favor a ningú.