Allà. La veus? És una princesa morta que observa com el dia s’agenolla davant el monstre de la nit, que ja ha començat a despertar-se, i es balanceja al cel, obscur i diàfan, esperant el crepuscle que el trenqui en mil bocins.
El monstre obscur rellisca fins la finestra de la torre, allà on la princesa resta esperant ser rescatada del terrible destí que li prepara. Fabricant llàgrimes molles d’agonia, que cauen torre avall fins al terra immaculat del claustre, allà on els fets són contemplats amb reserva.
- Pare, el cel està plorant?
L’home que resta al seu costat no pot contestar-li. Se li ha fet un nus a la gola impossible d’empassar, l’espurneig dels seus ulls fuig del seu rostre, i a la seva consciència hi apareix una taca negre, inesborrable.
Quan el monstre de la nit ja ha vençut el dia, el pare decideix pujar a la torre, la més alta torre que mai uns ulls puguin haver vist mai.
L'Obscur, que ja habita l'estança de la princesa, retrocedeix al mateix compàs amb el que s'acosta la llum d'una espelma. El llòbrec ésser es queda en un racó, temorós, i ell també esquinça llàgrimes, com gotes de tinta xina plenes d'amargor.
- Avui el vostre fill ha preguntat si el cel plorava.- En sentir aquesta veu, la princesa es dona la volta i observa l'home que sosté l'espelma.
- I que li heu contestat vos?- Diu la princesa.
L'home calla, s'acosta a ella i amb la seva ma sent la freda pell de la galta de la princesa. I la besa als llavis, gèlidament.
- Quan tot s'acabi, quan la teva amargor es barregi amb l'obscuritat de les tempestes, quan siguis el blanc dels núvols i brillis en cada espurna de l'alba, el cel no tornarà a plorar. Mai més.
L'obscuritat acaricia el vestit de la princesa que penja per la finestra, acaricia els seus peus adornats amb sabates de cristall, les seves cames cobertes per mitges de fina seda, el seu ventre luxuriós, la pell blanca del seu escot, el seu coll de porcellana, el seu rostre solcat de llàgrimes d'acer roent.
I la submergeix en la foscor. El monstre se l'emporta. Aquesta vegada l'obscuritat ha guanyat a la llum, i l'home observa amb un somriure com la princesa es submergeix en la negror eterna. El ressò d'una llàgrima s'escolta dins del buit que s'ha produït a la torre.
