en 10 Febrer 2014
Quan el general Yagüe (conegut com el carnicer de Badajoz) va arribar a Barcelona al davant de les tropes franquistes,jo només tenia tres anys i viviem al barri de Gràcia,amb els avis i les tietes,doncs la nostra vivenda,havia quedat molt malmesa a consaqüència de la bomba rebuda dues cases més amunt. De la nostra, no hi havia quedat cap vidre sencer,les frontisses de les portes havien saltat per l´ona expansiva,el terrat ple de ruïna i els dipòsits d´aigua fets miques.
La mare,ens havia salvat d´una bona al ficar-nos al meu germà junt amb mi a sota la taula del menjador.
Jo,només en tinc un lleuger record emboirat,però les tietes em deien que durant un temps,no volia dormir amb la llum apagada i quan enderrocaven cases que havien sigut bombardejades i feien molt soroll,jo m´amagava sota la taul del menjador.
El que sí recordo bastant clar,és que quan ja viviem de nou a casa nostre (on encara hi havien esquerdes però sense perill),el dia que vaig fer quatre anys,l´avia em va portar uns caramels dient-me:"Aquests caramels a més de ser molt bons,et faran oblidar-te de la por als sorolls i també a la foscor de la nit". Ma mare,deia que mai més vaig voler el llum encés a la nit i només un parell de vegades em van atemorir els sorolls.
També recordo el Ferran,un xicot de l´escala que m´ensenyava jocs divertits tot que ell ja tenia més de vint anys.Molts de l´escala havien marxat,altres foren detinguts.jo preguntava on era en Ferran. El dia que vaig veure a la mare d´en Ferran i la meva abraçades plorant,vaig entendre que en Ferran,ja no tornaria mai més.
El carnicer de Badajoz i el franquisme,havian guanyat
