en 22 Novembre 2013
Vaig conèixer en Vicens a l´any 1956 i sempre vam treballar junts fins el 1993 quan va morir. Tenia 16 anys més que jo,però sempre varem congeniar del tot amb la feina. En Vicens,era catalanista i republicà, explicava fets de la seva vida,la seva joventut perduda...Ell,volía ser pilot d´aviació,i com a Castellò de la Plana hi havia una escola militar d´aviació i el seus pares eran d´un poble castellonenc que no recordo exactament,sempre parlava de Coves...el cas,es que hi va anar com voluntari,amb la mala sort que al cap de poc,hi havien uns quans militars que s´aburrien i a les ordres de Franco,van organitzar un cop d´estat per afavorir a la dreta feixiste..
Com en Vicens era voluntari hi havia jurat bandera (republicana) i era molt jove per anar al front,el van destinar a Carabiners on va estar fins que la guerra anava molt malament pels republicans i va anar a un quartell prop del front però per poc,doncs la victoria franquista no va tardar en arribar.
Tothom li deia que no tornés a Barcelona,però com el seu pare era a la presò per suspitos d´haver col-laborat amb el P.S.U.C. doncs ell, hi va anar per no deixar la mare i germana soles.
Els que l´aconsellaven tenien raó,al cap d´uns dies, la guardia civil el va anar a buscar i conduir a un camp de concentració a les afores de Barcelona i despres a Terol,on havien habilitat la plaça "de toros"com a camp de concentració. Ell,explicava que moltes nits d´hivern gèlid,els soldat guanyadors,per divertir-se,els feien sortir al mig de la plaça i els teniem hores formats esperant que en caiessin alguns per castigar-los.Deia que no notava l´aigua que li rejava del nas i quedava glassada a la roba. Aquesta vivència,ell la recordava quan veia documentals del tractament que rebien els jueus per els nazis, deia:"jo sé el que han sofert aquesta pobra gent.jo ho he viscut". Quan va sortir d´aquell infern de gel,va ser destinat a un batallò de treballadors on li van afagír els anys que li calia fer com soldat del "ejèrcito espanyol" amb un carnet a la butxaca (l´avia de portar obligatoriament) que deia "desafecto al règimen". Com era un "rojo",el feien anar junt amb altres com a carn de canyó en les batudes contra els "maquis".Contra ells mai van disparar i ells,sabien on s´amagaven els "maquis"però mai ho van dir,com tampoc com ajudaven la gent dels pobles a conduïr jueus que s´escapaven de la França ocupada pels nazis. Tots els "rojos",sabien per on fugien els jueus i "maquis",en especial,ell i els companys,un madrileny i el seu gran amic Cèsar,de Sabadell.
Quan va tornar a casa,havian passat vuit anys,des de el dia que va marxar per que volia ser aviador. Va morir sense deixar de ser republicà,castellonenc,catalanista i sensa deixar de sentir odi cap el franquisme.
UN ESCRIT VERÍDIC DEL TOT.
