Un altre somni de nit, oníric.
Un de fred i un de calent, o al revés.
Vaig somniar aquell contrabaixista tan educat, el croatt que viu a Suïssa...
Vaig somniar, entre embolics, que em feia un petó -a la galta-.
Després, com a somni dolent o malson, que el gall d'indi m'humiliava davant dels músics dient-me que per molt que estudiés clarinet no seria prou bona i que ell em prohibia que m'acostés a cap de les seves orquestres...-i a part, em fotia una hòstia-....
Vaig despertar-me plorant... va ser un malson terrible.
A la tarda, vaig fer clarinet entre mosquits perquè una parella d'enamorats m'havien robat el lloc i, la cosa va sonar de puta mare!
Val a dir que vaig canviar de canya, una de més dura...Ni me'n vaig recordar del malson.
Però que hauria de pensar del somni?
També somniava coses negatives de l'imbècil de l'antic neuròleg i les coses entre nosaltres tampoc funcionaven... I del contrabaixista tan dolç? No sé....
