Els diners són bocins de paper, de metall o xifres a la pantalla d’un caixer automàtic o d’un ordinador; o sigui, que els diners en sí no són res. L’única utilitat bona dels diners és quan els podem intercanviar per alguna cosa que necessitem o que desitgem. Els diners no es mengen, els diners no ens il·luminen ni ens abriguen; si volem tenir menjar, llum o roba d’abric hem de donar diners a les empreses que corresponent i elles ens donaran a canvi allò que necessitem.
Per tant, si tenim diners és per gastar-los, això sí, de manera assenyada i fent-ne un bon ús. Els diners no estan fets per quedar-se desats a sota d'una rajola, allà, el més probable és que acabin rossegats per algun ratolí; els diners, com l'aigua només són bons quan circulen.
Us deixem amb una història que vam sentir ja fa un cert temps i que ens agrada explicar:
Hi havia una vegada un poble on hi havia força pobresa. Tots els seus habitants es devien diners els uns als altres.
Un dia, hi arribà un foraster i es dirigí cap a l’hotel; un cop es presentà, deixà un bitllet dels grossos damunt el mostrador i digué a l’hostaler que abans d’allotjar-se allà, volia fer un tomb per l’hotel.
Mentre el foraster inspeccionava l’edifici, l’hostaler agafà el bitllet i anà a saldar el deute que tenia amb el carnisser, el carnisser agafà el bitllet i anà a pagar al farmacèutic el que li devia, el farmacèutic anà a ca l’adroguer amb la mateixa finalitat, l’adroguer anà a pagar a la prostituta uns serveis que li devia i aquesta anà a l’hotel a pagar-li els lloguers de les habitacions que devia a l’hostaler.
Quan, finalment, el foraster tornà al taulell, decidí que no li acabava d’agradar l’hotel, per això agafà el seu bitllet i marxà d’allà; això sí, gràcies a ell totes les persones del poble van poder saldar els deutes que tenien els uns amb els altres.