Ahir, els responsables de Renfe, Adif i el Ministerio van donar les seves explicacions sobre l'accident de Santiago. Com era d'esperar d'una representació com aquesta, una allau de detalls tècnics, una exhibició de retòrica barroca indesxifrable i cap responsabilitat a assumir.
La sorpresa de la jornada, però, crec que la va donar la ministra del ram, amb tota una bateria de mesures, com ara auditar tota (remarco, tota) la xarxa ferroviària.
Davant d'aquesta bateria de mesures, em sorgeix algun que altre dubte:
- Assumim, doncs, que la xarxa d'alta velocitat espanyola té dèficits de seguretat generalitzats?
- Assumim que la seguretat dels trens i dels elements que s'hi transporten (equipatges per exemple) no és la que cal?
- Es pot deixar un tren que pot circular a més 200 km/h només en mans d'una persona?
- I sobretot, cal una auditoria d'aquesta magnitud (serà bonic veure quina empresa la duu a terme), o un satèl.lit quan, pel que sembla, el gran problema era la manca d'alguna que altra balisa que facilités la frenada automàtica, en un sorprenent tram de via convencional pel qual poden circular trens a una gran velocitat, a pocs quilòmetres d'una ciutat? Per cert, uns elements que, a correcuita, ja s'han instal.lat.
Francament, em semblen massa messures, i massa generals per una simple errada humana. Perquè és això el que diuen que va passar, no?
Molt em temo que ens podem trobar davant d'un altre èxit del miracle espanyol de fa uns anys, similar al d'aquest edifici, però amb víctimes mortals, en aquest cas (i que no en siguin més), i de dimensions colossals.
Seria d'agrair informació sobre quines línies i quins trens tenen nivells de seguretat com els de Santiago, per no pujar-hi.
