Als mites escandinaus també hi havia, en el país dels morts, un riu subterrani com a l'Hades grec.
Al riu subterrani hi havia un cigne negre que custiodiava els morts i així impedia que cap vivent els retornés al món dels vius.
La mare d'un personatge èpic, que el cercava desesperadament per tots els racons de la terra, el va trobar mort i per arribar-hi va haver de matar el cigne. Un cop mort l'animal negre, a través de sortilegis màgics, el va tornar a la vida.
Hom també hi vol veure el mite de Persefone. Mig any a l'infern i mig a la vida terrenal.
Deixant de banda les històries d'aqueslles contrades, és una música molt bonica que reflecteix el lliscar per les aigües obscures, un animal com el cigne. Aquesta peça forma part de la suite
En Paavo Järvi porta la disfressa -roba- d'un cigne negre, però li treus la cuirassa i és BLANC com el del llac dels cignes...
Una meravella.