1,014 Vistes

Primer de tot cal dir que ha estat molt difícil trobar informació sobre l’origen dels motius que composen els diferents escuts d’armes; no sobre la seva classificació, descripció, nomenclatura, etc, sinó sobre quins són els seus orígens, els origens dels diversos elements que els composen. I més tenint en compte que l’heráldica, que l’estudi dels escuts d’armes com a tals, com a identificatius de famílies que es van transmetent de pares a fills, surgeix cap a finals del segle IXè. i segle Xè.   I el que estem cercant, els origens d’aquests motius, els origens de les quatre barres catalanes, es remonta a una època molt anterior a aquesta.

Així doncs, tenim que al següent enllaç:

http://herve.delboy.perso.sfr.fr/heraldique.html

que es basa en les obres:

 -         Les Origines symboliques du blason, de Robert Viel.

 -         Traité complet de la science du blason : à l'usage des bibliophiles, archéologues, amateurs d'objets d'art et de curiosités, numismates, archivistes par Jouffroy d'Eschavannes.

 -         Origines de la langue française, Gilles Ménage : peut être considéré comme le premier grand dictionnaire étymologique du français.

hi trobem l’única definició quant a l’origen de les quatre barres, dels quatre pals vermells que defineixen Catalunya :

« Gille Ménage, en ses Origines, s'exprime ainsi : Gueules, couleur rouge en armoiries, prend son nom de certaines peaux rouges dont les vêtements étaient ornés; ce qui est confirmé par saint Bernard : rubicatas pelliculas, quas gulas vocant. Les vêtements de cette couleur étaient en grand usage chez les Gaulois, et ceux que l'on ornait de peaux rouges au cou et aux manches se nommaient gules ou goules.]. Cet émail indique le courage, la vaillance et le carnage des combats, ainsi que le sang versé pour le service de l'Etat. On représente le gueules en gravure au moyen de hachures verticales de haut en bas. »

És dir, Gueules (pals, barres) color vermell als escuts d’armes, pren el seu nom de certes pells vermelles de vestits ornamentats ; això és confirmat per Sant Bernat : rubicatas pellicullas, quas gulas vocant. Els vestits d’aquest color eren de gran ús pels gals, que adornaven amb pells vermelles al coll i a les mànegues tot anomenant-les « gules » o « goules ». Aquest esmalt indica el coratge, la valentia i la matança dels combats, així com la sang vessada al servei de l’estat. Les « gueules » (pals, barres) es representen en gravats mitjançant ratllats verticals de dalt a baix.

Aquest és l’únic text que he trobat que defineix l’origen dels pals vermells a l’heràldica. I no com a suposició, com a teoria, com a possibilitat, sinó com a definició, com a fet.

Si això és cert, voldria dir que l’origen de l’escut de Catalunya no es troba pas en la simbologia wisigoda, com cabria esperar de senyors feudals Comptes de Barcelona d’origen got ; ni simbologia romana, ni ibera. No. Es troba en la simbologia celta de la Gàl·lia.

I això …. Com és possible ?

Bé, crec que hi ha una explicació més o menys raonable :

Pensem que quan els romans ocupen la Gàl·lia hi havia una noblesa gal·la que va subsistir i que es va relacionar amb el nou poder romà. I el mateix va passar quan els wisigots s’hi van establir i constituir el regne wisigot amb capital a Toulouse.

Fins aquí els fets. Ara ve la teoria :

Potser, i només potser, els wisigots en general i la família wisigoda de la qual provenien els Comptes de Barcelona, els comptes de la Marca Hispànica, prèviament, durant el període en què els wisigots van ocupar la meitat sud de la Gàl·lia, com a nou poder de la zona que eren, s’haurien relacionat amb la noblesa gal·la romanitzada; fins i tot per via matrimonial.

Llavors, alhora d’establir un escut d’armes, que vol dir una insígnia distintiva que els diferenciés dels altres, fins i tot d’altres gots, els Comptes de Barcelona podrien haver optat per una simbologia d’origen gal, provinent de la família noble emparentada amb la seva, que vol dir, de la seva pròpia família, per la part provinent del vessant gal de la seva pròpia família. Determant així les «gueules», els pals vermells (amb fons groc) que hem vist que tenen origen en la vestimenta gal·la.

Una altra teoria que és perfectament compatible amb aquesta i que referma les dues teories dels artícles anteriors d’aquest bloc sobre l’origen del terme « Catalunya » en els « Champs Catalauniques » de l’actual Champagne francesa, seria que, de la mateixa manera que els wisigots radicats als « Champs Cataluniques », al ser arraconats pels francs primer cap a la Gothia i després fins els Pirineus ; de la mateixa manera que van conservar el terme « catalans » com a definidors d’ells mateixos, també és possible que conservessin amb ells aquesta simbologia gal·la dels pals vermells que, també haurien adquirit en la seva estada als Camps dels « Catalauni ».

O bé, fent cas a la primera teoria del terme « Catalunya », quan Guifré el Pilós va ser nomenat Compte de Barcelona i Girona al Concili de Troyes, existint una relació directe entre « Champs Catalauniques », Troyes, Guifré el Pilós, wisigots a la batalla de l’any 451 contra els Huns … doncs també és possible que la simbologia gal·la de les barres vermelles també hi fos present en aquest espai geogràfic dels Camps Catalans.

Autor de la teoria: Jordi Montell Garcia

Publicat a: Història
Sigues el primer a qui li agrada això.