Tanco els ulls i respiro profundament. A la tele sona Owl city dels Fireflies. Estic sola a casa i passa un aire fresquet per la finestra. Em comença a venir son però no deixo de pensar amb tu. Em recorra el teu nom pel cap juntament amb les teves paraules. No puc evitar somriure i sentir-me bé, molt bé. Començo a crear un món imaginari oblidant-me de totes les meves obligacions. Aquests pensaments abans de dormir, es convertiran en somnis després. Però finalment, al cap d'una estona, em despertaré, obriré els ulls i tot s'haurà acabat. El món creat per mi desapareixerà en qüestió de segons. Demà seguiré tenint recuperació, els plats seguiran per rentar i a fora seguirà plovent.
Tinc l'esperança que no sempre tot es quedin en simples pensaments i somnis. De moment, seguiré tancant els ulls.
:)
