Avui aquest vespre he estat assajant amb el meu germà.
Ell al piano amb l'acompanyament d'un bombonet: Una sonata de Brahms que ja fa temps en vaig parlar.
Hem fet llenguatge musical que també és molt important i, precisament a mi em costa molt interioritzar. I de fet, si no es coneix, ÉS IMPOSSIBLE TOCAR BEN AVINGUT qualsevol peça per fàcil que sigui.
M'ha sortit bastant bé els trossos lleugerament fàcils per a mi.
Al final he fet una escala cromàtica i no ha estat gens malament.
M'ha sortit un tros de simfonia de Beethoven i tot.
L'escala del DO en agut a la perfecció. Vaja, com mai!
Molt animada...
I com a nota divertida, quan he pujat a fer una nota/pregunta online al nostre metge de capçalera, he trobat molt estrany el teclat de l'ordinador. Els meus dits encara estaven en posició de CLARINET.