Una vegada constituit el Centre Català com a partit polític, element de ruptura del sistema polític de la Restauració i en havent aconseguit la suficient consistència els seus dirigents decideixen proposar un pacte a la monarquia parlamentària encapçalada per Alfons XIII: Nosaltres he aconseguit trencar el sistema polític de la Restauració i representem a la majoria dels catalans.Si acepteu les nostres demandes ens integrarem dins del sistema de la Restauració i recolzarem a la monarquia, però si les nostres demandes no son acceptades serem un obstacle per a la supervivència de l'actual règim. Aixi donçs emprant el dret de petició recongut a la Constitució de 1876 una comissió d'experts encapçalada per Valentí Almirall va redactar la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña. que recollia el programa aprobat el 1883 i que va ser llegida per Joaquim Rubió i Ors davant representants de la societat civil catalana al vestíbul de la Llotja de Barcelona on fou entregada al monarca. Tot i que la inicativa fou un fracàs ja que les institucions estatals la van ignorar i el rei ja no era el sobirà absolutista sino un de parlamentari el Memorial de greuges desmenteix a tots aquells que el catalansime es genèticament republicà i per tant animonàrquic. El catalanisme no ah estat ni monàrquic ni republicà sino accidentalista i plural.