És tres de novembre del 2012 i t'aixeques d'hora perquè tens esplai, però es què els nervis tampoc ajuden gens a dormir.
Fent la primera til·la del dia intentes treure tensions per la tarda, però no n'ets gaire capaç. Cansada d'esquivar el tema li plantes cara.
Totes les xarxes socials parlen del dia, parlen d'aquesta actuació i del fet de poder fer història. I és que ahir quasi tothom tenia clar que avui seria EL dia, no un dia més amb una actuació per tancar temporada, si no que seria EL nostre dia.
Volíem demostrar a Reus que no va ser sort tot el que vam fer al concurs.
Volíem créixer amb la colla.
Volíem gaudir d'un esclat d'eufòria.
Volíem regalar-nos un altre dos de vuit i la catedral.
I volíem compartir la feina amb tota aquella gent que la pogués apreciar.
I ja se sap, normalment VOLER acaba sent PODER.
Arribar al local amb dos til·les més i que et donin una valeriana.
Seure amb la canalla i parlar de la diada.
Estrenar fundes pels cascos d'aquests petits que ens han regalat somriures, abraçades, moments únics i unes aletes que ens fan i faran vibrar durant molt, molt de temps.
Cercavila fins la plaça amb les millors gralles del món casteller, unes gralles que et fan sentir cada mà i cada peu de l'estructura i que vibren amb el tremolí constant del castell.
Sortir de dos de vuit amb folre.
Perquè si, perquè hi crèiem, perquè apostàvem per fer-nos gran i fer-ho de la millor manera.
A la primera i sense dubtes.
Folre preparat i quints col·locats.
L'aleta i la descarregada.
Feia tant de temps que no el descarregàvem a casa...
Les nostres cares ja ho expressaven, però allò era la base del pastís.
La cobertura tenia forma de cinc de vuit, i ho sabíem.
Intent desmuntat de cinc de vuit.
Un intent que va servir, per tots aquells que encara no ho veien, que allò anava en serio, que en qüestió de minuts Reus tornaria a tenir catedral, i que aquesta vegada, al costat de la placa del 3/10/96 amb el 5d8c i penjaríem una placa que posés: 3/10/12 5d8 DESCARREGAT.
Però la feina estava per fer, i ens havíem de concentrar.
Cadascú a la seva manera.
Van sonar les gralles de la catedral.
Una estructura nerviosa i una pinya convençuda van afavorir a tirar endavant aquest gran castell.
Un castell on la canalla no va dubtar, no va parar.
Peus dels dosos, acotxadors ràpids i fins que tot i el tremolí no van mirar avall, no van girar el cap i parar, si no que les seves manetes sempre anaven per sobre el cap i seguien pujant.
Un cop acotxades l'enxaneta no va esperar.
Sentir el cap de colla: "Venga Irma! Quiet, quiet, ara si, primera aleta, segona aleta, carregat" i les gralles fent el toc d'aleta va ser màgic.
Després de setze anys torcàvem de nou el cel des de la NOSTRA catedral i la canalla no va frenar ni baixar revolucions, tot el contrari.
Un castell pesat on la sortida és la clau i ells ho sabien.
Van volar.
L'estructura va defensar aquells últims segons, uns segons llargs i treballats, però veure la canalla a la pinya, abraçar un dels dosos i no acabar-ho de creure-ho, va ser gegant, enorme, impressionant.
Setze anys enrere era a plaça i veia carregar-lo i ara hem descarregat LA catedral, el nostre cinc, el 5d8 avellana.
La plaça vibrava amb la colla, sabien què acabàvem de fer, les llàgrimes i els somriures desbordaven les cares de grans i petits.
El 3 de novembre vam demostrar que ens estem fent grans i que ja no volem parar.
La cirereta va venir en forma de tretzè tres de vuit de la temporada.
Seguir explicant tot el que va passar i fer em resulta complicat. Us diria què va dir el cap de colla, quin gust tenien les abraçades de l'equip de canalla, els petons amb aquella gent que més estimaves i que havies treballat colze a colze, què van tocar durant el gran ball de gralles, què vam beure, de què vam parlar, ... però tot allò està difuminat i no em sap pas gens de greu, perquè dissabte, senyors i senyores, vam ser grans, vam fer història.
Ara toca gaudir, dos setmanes de festa avellana per celebrar la temporada, el gran final, per encarar la següent, per créixer i per fer colla, no té secret.
No parem, no parem!
Visca els Xiquets de Reus.
