Avui fa 17 anys, una eterneitat de la detenció de dos nois israelians que s'autoinculparen -per la glòria d'uns quants rabins visionaris- de l'assassinat d'Itzaq Rabin, primer ministre d'aleshores, 4 de novembre de 1995.
Dic s'autoinculparen perquè els veritables assassins estan en llibertat i eren membres del servei d'espionatge interior, anomenat Xabbak. Ximon Peres, el mateix que li va preguntar al Mas nostre, quin seria el pla B després del pacte fiscal, en coneixia els autors i com va morir...
Rabin va morir dessagnat a l'Hospital que tenien a quatre passes.
Van trigar una Odissea d'arribar-hi perquè dintre mateix del cotxe se'l carregaren a sang freda, a molt curta distància.
Van fer servir bales explosives que quan topen amb alguna massa, exploten dintre el cos. Són bales reglamentàries de l'exercit, dels combatents i els soldats a la reserva NO en tenien. El noi que sí li va disparar a la Plaça reis d'Israel, eren BALES BUIDES, DE FOGUEIG, tal com ho van estipular els perits policials. I ves quina casualitat, les bales que SÍ li causaren la mort, les van perdre durant la investigació.
Una de les bales mortals li va entrar pel tòrax clavant-se-li entre les vèrtebres dorsals 5 i 6.
Fa anys, un dels néts de Rabin, va qüestionar la versió oficial: Igal Amir i el seu germà Hagai, són innocents. Però no hi ha hagut jurista amb collons que els alliberi definitivament.
Segons aquells nois, només el volien avisar de cap on volia anar a parar el Procés d'Oslo que com sempre beneficiava els àrabs en detriment dels jueus, EN CAP CAS, MATAR-LO.
La intenció del Xabbak no la sabrem mai. Això sí, Peres odiava a Rabin. Per què...no ho sé.
Allibereu Els Germans Amir
לשחרר את לאחים אמיר