Xavi
per en 1 Novembre 2012
925 Vistes

Quan tot s'ha acabat,

creus que és el final,

no trobes el camí,

necessites els amics.


T'animen sense condició,

t'obren els ulls sense rencor.


Ho veus tot molt fosc,

no trobes cap solució.


Les persones poden fer mal,

et poden enfonsar

quan més necessitat estàs.


Però els amics sempre hi són,

si són de debó no fallen no,

t'ajuden a sorgir,

a tirar endavant sense patir.


Temps que no saps quan durarà,

però paciencia ells tindran,

i quan jaho has superat,

ells són els primers ens adona's.


Cop de puny:

per enviar el dolor ben a lluny,

per tornar a començar,

perquè ja està superat.


Nous camins per explorar,

noves relacions per intentar,

que la propera vegada

no sigui igual.


13-04-03

Publicat a: Catalunya
Sigues el primer a qui li agrada això.