La Pableta
per en 20 D'octubre 2012
1,270 Vistes

"-Per què te l'estimes?

-Que per què l'estimo? Perquè fa les coses fàcils, perquè si tingués que triar un lloc per viure, seria la seva habitació, perquè sota els llençols del seu  llit el món és tan petit que sembla que no pot passar res més, i a mi no em cal que passi res més si estic amb ell."

Tinc un "piropo" magnífic per a tu: Potser jo sigui l'única persona sobre la faç de la terra que sàpiga que ets l'home més fantàstic del món.

Potser jo sigui l'única que apreciï el sorprenent que ets en cadascuna de les coses que fas.

En com ets, i en cada un dels gests  que tens.

En com em beses i en com d'especial i de feliç que em fas quan estic al teu costat.

I crec que la majoria de la gent es perd això de tu i jo els observo preguntant com poden veure't i parlar-te, sense captar que acaben de conèixer l'home més meravellós que existeix.

Sincerament, el fet que jo sí que ho capti em fa sentir millor del que pensava amb mi mateixa.
 

Em llevo cada dia amb les mateixes ganes de abraçar-te, encara que no t'ho dic, però ho saps.

Què cony tens? que em fa pensar-te una i altra vegada.

Et penso tant que fins i tot dona por i tot tenir-te sempre al cap.

Per què has de tenir aquest punyeter somriure?

Somrius i ala, adéu a l'autodestrucció, com si poguessis aconseguir que el món sencer es posés als teus peus, (encara que estic segura que ho aconseguiries si et propuosseses somriure a cada moment)

Que tinc clar que si estiguessis estés al terra, només el ximple miraria al cel.

Increïble com es pot dependre d'algú tan fàcilment, i mira que jo soc difícil, però... tu tens aquest do de fer-ho tot possible.

Al final, vaig acabar accedint als lligams per voluntat pròpia.

I què si em diuen boja per voler estar tota la vida amb tu?

És la primera vegada en la meva puta vida que sento això d'una manera tan forta i intensa i aquesta vegada no la penso cagar.

Diuen que estic boja per voler lligar-me a una persona tan aviat...

Però és que ells mai en la vida es donaran compte, que si no estem junts... ens en penedirem la resta de les nostres putes vides.

Publicat a: Reflexions