Em comenta en Vicenç, un amic dels de debò, que els exabruptes i les difamacions que Catalunya rep de la resta d’Espanya l’afecten profundament, l’angoixen i no les pot pair. Reconeix, però, que el que més l’enfonsa és la manca de resposta des de Catalunya per part dels responsables; per mi què fan el sord, ‒em deia‒ o, si ho senten, perquè callen? Si Espanya fos com una plaça de brau faria mans i mànigues per situar-me al bell mig de l’arena i explicaria apassionadament la veritat i posaria, ‒continuava dient‒, les cartes de panxa enlaire per evitar la sospita de la trampa. M’agradaria projectar un vídeo amb la història de Catalunya, amb opinions de gent diversa, de casa i forana, i proposar camins d’entesa, però, molt especialment, les misterioses balances fiscals degudament consensuades. Però aquesta part no agrada a ningú, uns xiulen mirant el cel, altres giren cua i toquen el dos i tothom hi posa mala cara. Qui és el que té la clau d’aquesta caixa negra misteriosa la qual mostra uns resultats, o uns altres, segons qui els llegeix? Hi ha algú, ‒em preguntava‒ capaç de desxifrar aquest enigma i publicar-lo? Saps,Joan, em sembla que aquesta és la mare dels ous! Han oblidat allò que deien els mestres antigament?: “A poc a poc i bona lletra, números clars i ben fets”.
No vaig tenir resposta per a cap de les seves lícites preguntes i em va saber greu, perquè, en Vicenç se les mereix totes. I més de set milions de catalans també, ●